Amants del confinament

Amants del confinament

Dos joves plenament actius social, professional i sexualment encaixen el confinament tan bé com es pot. No coneixen ningú que estigui entusiasmat amb la situació, però al cap i a la fi són adults i entenen l’exercici de compromís i responsabilitat social que es demana. Sortir a sopar, riure, un partidet, una abraçada, compartir una copa de vi, aquelles petites coses s’han esvaït sense anestèsia. Viuen sols i va, progressivament, alarmant-se l’estat per més eines que hi volen posar. Les notícies no cessen de llençar continguts freds.
Van passant els dies, un darrere l’altre i igual a l’anterior, es repeteix. Ja en van molts. Acceptant amb la millor cara i positivitat que ara tot és tele: telefamília, teleamics, telegimnàs, telefeliçaniversari, televisió, teletrucada, quedant-se a casa sense cap mena de contacte humà. Ell teletreballa dur i sense parar, se li ha girat feina per salvar el món-i ho farà de ben segur- però ella ha d’inventar-se-la, doncs l’ha perdut pel camí i tem perdre el cap també.
Amb dies millors que altres, prenen l’ agosarada decisió de veure’s. Com fer-ho amb respecte i lleialtat a tots els veïns a qui desitgen salut? Sobre tot, necessiten bé per ells sense fer mal a ningú. Una altra nit en blanc, aquesta donant-hi voltes a sortir de casa quan no es pot. Palpant l’agorafòbia i conscients del perill, acorden dinar dues persones que es troben a trenta minuts a peu de distància. Portant mascareta, guants, gel desinfectant, roba de carrer i roba de casa, caminen sense tocar res ni ningú. Els amants aconsegueixen trobar-se moguts per un caos de sentiments.
A casa d’un d’ells, es decideixen a preparar uns canelons. Hi ha temps de sobres per imitar a l’àvia. Sense telexerrar, s’expliquen per fi en persona, entre petons tendres, els llargs dies que han passat. Abans que es gratini el formatge al forn, els amants es fonen de passió. Tanta que el dinar es va cremar, calant un incendi que superava amb escreix el que rugia entre ells.




Almogàver