Amalgama (de l'ahir i del demà)

Quina bona i eterna experiència.
MariaM

Després de fer vàries lectures del poema crec que en podria fer vàries interpretacions diferents, les quals no m'atreveixo a detallar.
Sí que em quedo amb allò que m'has aportat: una emoció molt especial dins meu.
Salutacions.

... de sentiments molt íntims i intensos bellament reflectits als teus versos!
Amb total cordialitat

En un poema hi ha tants poemes possibles com lectors.
Hi ha poemes que són portes que s'obren cap endins, altres són finestres que s'ho miren de lluny.
Aquest és un seguit de portes, poques, que s'obren a la incertesa i es tornen a tancar a l'esquena del lector. El que és segur és que el poema és el tu que no ets tu.

La nostàlgia se sol contraposar a l'esperança, però poden anar junts, si és cert que el present està prenyat del futur.
Això pot donar lloc a una situació emocional molt inestable. Només hi veig un remei molt antic: "Carpe diem".

Endevino un rerefons emocional molt poderós darrere les teves paraules. I el plasmes molt bellament, amb una nostàlgia i una profundidat que trasbalsen. M'ha agradat molt.

Gràcies per comentar el meu Crepuscle. I m'encantaria llegir el que tu vas escriure a la Terra Alta!