Cercador
Amalgama (de l'ahir i del demà)
Un relat de: Atlantis- Compartir:
He caminat totes les avingudes
dins d’un cos que no es meu
i encara crida.
La brisa les sacseja
i tu, encara mes enllà,
et fas les preguntes pertinents
com si sortissis de l’edat de la innocència.
Vaig trobar-me amb un nen
-la meva panxa buida-
i ens vam abraçar sense sortida.
Demà hi haurà un passat
i sento la nostàlgia del que ha d’esdevenir.
Desembre.
Comentaris
-
Experiència[Ofensiu]MariaM | 06-02-2022 | Valoració: 10
Quina bona i eterna experiència.
MariaM -
Molt especial![Ofensiu]Pallars | 21-01-2022
Després de fer vàries lectures del poema crec que en podria fer vàries interpretacions diferents, les quals no m'atreveixo a detallar.
Sí que em quedo amb allò que m'has aportat: una emoció molt especial dins meu.
Salutacions. -
Enigma[Ofensiu]kefas | 18-01-2022
En un poema hi ha tants poemes possibles com lectors.
Hi ha poemes que són portes que s'obren cap endins, altres són finestres que s'ho miren de lluny.
Aquest és un seguit de portes, poques, que s'obren a la incertesa i es tornen a tancar a l'esquena del lector. El que és segur és que el poema és el tu que no ets tu. -
Carpe diem.[Ofensiu]SrGarcia | 18-01-2022
La nostàlgia se sol contraposar a l'esperança, però poden anar junts, si és cert que el present està prenyat del futur.
Això pot donar lloc a una situació emocional molt inestable. Només hi veig un remei molt antic: "Carpe diem". -
Poderós[Ofensiu]Carme Alcoverro | 18-01-2022 | Valoració: 10
Endevino un rerefons emocional molt poderós darrere les teves paraules. I el plasmes molt bellament, amb una nostàlgia i una profundidat que trasbalsen. M'ha agradat molt.
Gràcies per comentar el meu Crepuscle. I m'encantaria llegir el que tu vas escriure a la Terra Alta!
l´Autor
201 Relats
1611 Comentaris
163679 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
From M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.
El meu correu és [email protected]