Alè de vida i d’esperança

Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
Ho he intentat molts cops sense èxit. No en conservo cap record. Era molt petit quan va passar tot. De vegades, després de complir els 20, fins i tot bevia d’amagat per remoure els pensaments i poder endinsar-me en alguna imatge oblidada. Un munt de situacions viscudes em ballaven accelerades pel cap, però en cap hi era ell. Els meus germans grans van intentar suplir aquella absència. Em duien al parc, al cinema i, sempre que podien, al camp. Com amb ells ho havia fet el pare.

Un cop, el teu oncle Xavi em va dir que anés a ajudar-lo amb una mudança. En entrar al seu despatx vaig veure que del suro de la paret hi penjava un sobre ja groguenc. Era una carta del meu pare. Li va enviar al meu germà quan era al servei militar a Melilla. Li explicava que tota la família estava bé i que el trobaven molt a faltar. L’Ismael jugava en aquella època al futbol a l’equip del barri, el Raúl havia trobat una bona feina i la mare, als seus 44 anys, estava embarassada de mi. Les seves paraules traspuaven il·lusió i si bé mai havia tingut un record del meu pare, en aquell moment, sense esperar-ho, vaig omplir un petit espai de mi mateix fins aleshores només envaït per l’absència de la seva mort.

Abans de que nasquessis, jo vaig escriure’t una carta, Adrià. Potser jo també marxaria abans d’hora i només et quedarien un parell de fotos meves com a penyora, però no ha estat així i he superat la barrera que el meu pare no va poder. Va marxar per sempre el dia de Sant Valentí i per Sant Josep jo feia els dos anys. Tot just, fill, en uns dies serà el teu segon aniversari. No penso llençar la carta que et vaig escriure. Encara trigaràs a aprendre a llegir i a comprendre el que ara t’estic dient, però espero que algun dia trobis el meu sobre per casa, també engroguit i oblidat. Tot i que jo encara pugui ser viu quan ho facis, espero que en veure les ratlles que et vaig dedicar puguis viure al que vaig sentir jo en llegir la del teu avi fa tants anys, un vertader alè de vida i d’esperança.

Carles González de los Reyes

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Carles González de los Reyes | 30-05-2015 | Valoració: 10

    Moltes gràcies per aquestes paraules tan maques.

  • Gran relat![Ofensiu]
    Jonathan Richard Jobson | 30-05-2015 | Valoració: 10

    Felicitats Carles. M'ha recordat a coses de la meva infància, quan vaig perdre al meu pare. El teu relat m'ha fet sente un calfred molt reconfortant.

    J'

  • Molt maco[Ofensiu]
    Jaumecium | 30-05-2015 | Valoració: 10

    Ben escrit i molt maco

  • M'ha agradat molt[Ofensiu]
    Roureda | 20-05-2015 | Valoració: 10

    Quanta sensibilitat! A més està ben escrit. Felicitats a l'autor

    D. Roureda.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1206 Comentaris

297840 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!