Al.legoria de la distància.

Un relat de: Bonhomia

Sóc lluny del foc, prop del gel.
El gel em crema, el buit m'espera.
La distància em repta,
la catàstrofe em venç
en l'eternitat,
en l'infinita ambigüitat.

Comentaris

  • instants desangelats, oi?[Ofensiu]
    llu6na6 | 10-03-2006

    Que bé poder comunicar-nos amb les paraules, per la xarxa i per l'amistat que ens uneix i ens il.lumina i ens dóna esclafor i energies.

    Oh Sergi! Jo, moltes vegades, massa!, em sento sola, infeliç, però obro la wep i et trobo comentant-me i els núviols s'esvaeixen i el sol, el teu sol, el que tu encens, flueix lluminós i càlid.

    T'ho agraeixo tant Sergi!

    Tu, segurament ,ja ho saps que tens aquest do de donar amor, amistat i llum amb la teva presència, en les paraules.

    Gràcies Sergi, compto amb tu!Una abraçada!

  • em sona[Ofensiu]
    filladelvent | 19-02-2006

    tot el que dius. Em sona a coses que ja he escrit.

    salut.

    -Filladelvent-

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514055 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.