Cercador
AIXECA-TE-LA!
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
La Marta tenia set anys i jo cinc quan ens vam quedar orfes a causa d’un accident de trànsit que havien patit els pares a la tardor de l’any cinquanta-quatre. Vam anar a viure amb una tieta que era monja i que no ens abraçava mai ni ens feia petons; l’únic que volia és que jo em fes capellà i la meva germana monja. Recordava les abraçades i petons de la mare i l’enyorava molt, sobretot a l’hora d’anar a dormir, quan ens explicava contes i ens cantava cançons.
Finalment, la tieta ho va aconseguir i vaig ingressar al seminari a onze anys. Era un edifici enorme, amb parets altes i fredes. Hi havia una disciplina molt fèrria i quan no érem a classe, érem a la capella resant.
Havien passat tres anys i no suportava aquella vida, es respirava un cert tuf d’homosexualitat. A mi m’agradaven les noies, sobretot la Laura, l’única noia que es podia veure entre d’aquelles parets. Tenia setze anys, era morena i molt guapa. Era filla de l’encarregada de la neteja.
Un dia, vaig anar a la bugaderia per reclamar una sotana que feia temps que havia dut per rentar i planxar. Em vaig trobar a la Laura que estava sola posant roba bruta a la rentadora. Quan em va veure, em va fer passar i va tancar la porta amb clau.
—Vine, que et faré un home —em va dir.
Em va agafar de la mà i va començar a fer-me petons. Jo estava fet un flam i no sabia
què fer.
—Despulla’t —em va dir.
Estava tan excitat que no aconseguia descordar-me els botons de la sotana; n’hi havia una infinitat. En veure’m tan atrafegat, ella que ja estava nua em va dir
—Aixeca-te-la!
Així ho vaig fer. Ens vam llençar damunt d’una pila de roba bruta i vam fer l’amor, jo per primera vegada a la meva vida. Vaig saltar-me el sisè manament i l’endemà la tàpia del seminari, per no tornar-hi mai més.
Ramon Jané Vidal
Finalment, la tieta ho va aconseguir i vaig ingressar al seminari a onze anys. Era un edifici enorme, amb parets altes i fredes. Hi havia una disciplina molt fèrria i quan no érem a classe, érem a la capella resant.
Havien passat tres anys i no suportava aquella vida, es respirava un cert tuf d’homosexualitat. A mi m’agradaven les noies, sobretot la Laura, l’única noia que es podia veure entre d’aquelles parets. Tenia setze anys, era morena i molt guapa. Era filla de l’encarregada de la neteja.
Un dia, vaig anar a la bugaderia per reclamar una sotana que feia temps que havia dut per rentar i planxar. Em vaig trobar a la Laura que estava sola posant roba bruta a la rentadora. Quan em va veure, em va fer passar i va tancar la porta amb clau.
—Vine, que et faré un home —em va dir.
Em va agafar de la mà i va començar a fer-me petons. Jo estava fet un flam i no sabia
què fer.
—Despulla’t —em va dir.
Estava tan excitat que no aconseguia descordar-me els botons de la sotana; n’hi havia una infinitat. En veure’m tan atrafegat, ella que ja estava nua em va dir
—Aixeca-te-la!
Així ho vaig fer. Ens vam llençar damunt d’una pila de roba bruta i vam fer l’amor, jo per primera vegada a la meva vida. Vaig saltar-me el sisè manament i l’endemà la tàpia del seminari, per no tornar-hi mai més.
Ramon Jané Vidal
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!