Que dorms, potser?

Un relat de: Yrch

Gel que es desfà. Una paraula dins l'ànima.
Un sospir que parla. Xiuxiueja el paper.

Goteig de sang. Foscor clara, un record.
Una carícia, potser? Un petò.

Sospir d'ànima, xiuxiueig que no diu paraula.
Un poema, potser? Em quedo amb el poeta.

Desprén vida la paraula; i la sang, que fa olor a Mort.
És aigua, potser? Vi.

Remor de fulla seca. Peus que caminen sense ser.
Ganivet clavat al cor.
Existeix, potser? És mort.

No parla el sentiment. És flor de primavera seca.
Que m'estas dient?
Que dorms, potser? Per què?
Desperta!

21/08/2005

Comentaris

  • Sorry!!!!![Ofensiu]
    Aurinkon_Kuu | 22-11-2006

    Ufff sorry Aïda patatona petardística... però no m'he pogut aguantar de comentar-te!! M'encanta :D m'agraden les idees que s'hi veuen.

    He aprofitat per conectar-me un moment per descansar de la lectura del llibre.. ara me n'hi torno. Espero que no t'ho prenguis malament :( pero es que m'has deixat amb les ganes de llegir-te amb el comentari que m'has deixat. Suposo que ja ho veuràs i m'ho diràs tu... jo faré com m'has dit... si et veig ni se'm passara pel cap de parlar de RC :)

    Vagi bé xunga!

    Petons a pilons :)

  • Uostres..![Ofensiu]
    SieMenS | 22-03-2006

    xD
    Em recorda a..no sé, com si fos la lletra d'una cançó!
    Però..repeteixo! Escrius de conyaa!

    [[étokélokéééé??]]

    PauLa*

  • no t'enfadis...[Ofensiu]
    Capdelin | 22-02-2006 | Valoració: 10

    però t'he de posar un deu, je je...: poema aparentment inconexe, surrealista, acariciant l'absurd en aparença, petjades de mots, passos entre somnis, sensacions abstractes... m'encanta el poema!!! és del meu estil... fregant el clarobscur, molt ben estructurat i estudiat, acabant els versos de tant en tant amb preguntes breus... fantàstic... pega amb la foto de la biografia... felicitats!!!
    ptons i una abraçada!

  • Com al Gel... Bravo. [Ofensiu]
    °mEr° | 13-10-2005 | Valoració: 7

    Gel que ès desfà

    M'agrada molt la teva manera d'expressar les paraules. Tendresa i duresa al mateix temps <> amb aquesta música que cadascú interpretarà a la seva manera -he lleguit que no entendia molt bé - Per la meva banda dir-te: Segueix segueix no parells Aida no qualsevol maneja la duresa i la dolçor amb l'art que el teu desprens. Una abraçada

    I el Final, que em dieu ...DESPERTA.

    Bravo noia.

    ¤○°°ΜєЯ°°○¤

  • és que no hi ha resposta potser?[Ofensiu]
    blaumar | 04-09-2005

    és que cal una certesa per convidar la bellesa?
    és que les paraules no son soberanes?
    no és poesia?
    i preciosa.

Valoració mitja: 8

l´Autor

Foto de perfil de Yrch

Yrch

31 Relats

178 Comentaris

62513 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
No quisiera que lloviera
te lo juro
que lloviera en esta ciudad
sin ti
y escuchar los ruidos del agua
al bajar
y pensar que allí donde estás viviendo
sin mí
llueve sobre la misma ciudad
Quizá tengas el cabello mojado
el teléfono a mano
que no usas
para llamarme
para decirme
esta noche te amo
me inundan los recuerdos de ti
discúlpame,
la literatura me mató
pero te le parecías tanto.
-.cristina peri rossi






y sin falsía, y sin comedia y sin literatura...






Cómo voy a creer /dijo el fulano
que el mundo se quedó sin utopías

cómo voy a creer
que la esperanza es un olvido
o que el placer una tristeza

cómo voy a creer /dijo el fulano
que el universo es una ruina
aunque lo sea
o que la muerte es el silencio
aunque lo sea

cómo voy a creer
que el horizonte es la frontera
que el mar es nadie
que la noche es nada

cómo voy a creer /dijo el fulano
que tu cuerpo /mengana
no es algo más de lo que palpo
o que tu amor
ese remoto amor que me destinas
no es el desnudo de tus ojos
la parsimonia de tus manos

cómo voy a creer /mengana austral
que sos tan sólo lo que miro
acaricio o penetro

cómo voy a creer /dijo el fulano
que la utopía ya no existe
si vos /mengana dulce
osada /eterna
si vos /sos mi utopía

Mario Benedetti






"el mundo entero se va a pique y yo sólo quiero seguir flotando, volando, soñando..."






"cap a la vida tu, jo cap a casa" Pere Rovira