Sang

Un relat de: Yrch

Mil llàgrimes de sang vessades per les meves mans, a l'escriure aquesta carta. Sang, tinta de l'amor. Sang que còrre per les meves venes per no deixar-me morir; per no deixar de sentir. Sang que espera i desespera... Sang que anhela llibertat; que desitja la teva sang.
Al cap i a la fi, som sang, esperant fondre'ns en un de sol.
Però, tot i així, rellisca la meva sang entre els dits, inventant un món. Però tu no vens... i he mort.

12/07/2005

Comentaris

  • uooooH![Ofensiu]
    SieMenS | 22-03-2006

    sisi..et comento! xDD

    doooncs nenaa! T_T q bé q escrius..per deu..o per onze..!
    Doncs res, preciosa..queee..aii, l'enamorament de Parííís! Jo..diumenge..aquest no, l'altre..cap a Mallorca..iuju..iuju..! puF*

    MMm..ja no sé què més diiiir! Ara aniré a comentar-te més! ;_)

    Petunasuuuuuus macaa!!

    PauLa*

  • una vegada més...[Ofensiu]
    Capdelin | 15-07-2005 | Valoració: 10

    demostres la teva duresa ferma, els teus sentiments en negre i vermell, barreja de cel i infern, de fúria i carícia, de crit i llàgrima, de llimona i mel...
    el final, bestial!:
    "rellisca la meva sang entre els dits inventant un món... però tu no véns i... he mort.
    però no dubtis que ELL vindrà... potser amb una altra cara o un altre nom... ( sí, ja sé que tu vols ELL amb aquella mateixa cara i mateix nom! ) ànims!!! guapíssima!
    un petonàs i una abraçada i... no et moris, et necessito!!!

l´Autor

Foto de perfil de Yrch

Yrch

31 Relats

178 Comentaris

62396 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
No quisiera que lloviera
te lo juro
que lloviera en esta ciudad
sin ti
y escuchar los ruidos del agua
al bajar
y pensar que allí donde estás viviendo
sin mí
llueve sobre la misma ciudad
Quizá tengas el cabello mojado
el teléfono a mano
que no usas
para llamarme
para decirme
esta noche te amo
me inundan los recuerdos de ti
discúlpame,
la literatura me mató
pero te le parecías tanto.
-.cristina peri rossi






y sin falsía, y sin comedia y sin literatura...






Cómo voy a creer /dijo el fulano
que el mundo se quedó sin utopías

cómo voy a creer
que la esperanza es un olvido
o que el placer una tristeza

cómo voy a creer /dijo el fulano
que el universo es una ruina
aunque lo sea
o que la muerte es el silencio
aunque lo sea

cómo voy a creer
que el horizonte es la frontera
que el mar es nadie
que la noche es nada

cómo voy a creer /dijo el fulano
que tu cuerpo /mengana
no es algo más de lo que palpo
o que tu amor
ese remoto amor que me destinas
no es el desnudo de tus ojos
la parsimonia de tus manos

cómo voy a creer /mengana austral
que sos tan sólo lo que miro
acaricio o penetro

cómo voy a creer /dijo el fulano
que la utopía ya no existe
si vos /mengana dulce
osada /eterna
si vos /sos mi utopía

Mario Benedetti






"el mundo entero se va a pique y yo sólo quiero seguir flotando, volando, soñando..."






"cap a la vida tu, jo cap a casa" Pere Rovira