Donaré la meva vida per tu

Un relat de: Yrch

Que és el que desitges? Que vols aconseguir? En que et vols convertir? En un infeliç del qual tot el que es veu és aparença, potser? El que ja ets vaja... Per què no somies i segueixes el que sents? El que has buscat és realment el que has trobat? O ja em vas trobar en un passat que no és passat? No vols recordar, oi? No em veus, oi? El passat no existeix, però els sentiments somiats si. Em faràs cas? Somia, siusplau... Pensa en nosaltres i el que no vam ser, perquè no em vas saber trobar. O és que els demés em van amagar?
Ja sé que t'he fet mal, ja sé que potser no sóc el que buscaves, el que vas trobar en mi... he cambiat. Però, i el que sents? Ha cambiat, això? Digues la veritat, només vull paraules. No cal que desfagis el que ja has lligat amb un altra persona, només vull sentir dir, que el que vas sentir no s'ha perdut pel camí. Vull pensar que l'odi i rencor no se'ns a menjat el cor. L'amistat segueix, no és cert? I aquell amor?
Sé que tan sols ets un nen que aparenta ser un home. No t'he vist mai plorar, però sé que plores d'amagat, entre els plecs de la cortina negra de la vergonya i de la por. Por? De que? Només et vull abraçar, tan sols vull plorar al teu costat, i deixar que les teves llàgrimes siguin la meva sal, les meves ganes de seguir al teu costat; viva.
Donaré la meva vida per tu, encara que venguis el teu amor a un altra persona, a canvi de menys llàgrimes de les que et faria vessar jo.
Pensa-hi...

15/08/2005

Comentaris

  • * entre els plecs de la cortina negra de la vergonya *[Ofensiu]
    kispar fidu | 12-06-2006

    S'ensuma desesperació en les teves paraules... desesperació per saber quina és la situació actual; per saber si allò que va ser encara és, si el què va fluir pot ser encara recordat...

    ens veiem,
    que vagi bé!
    Gemm@

  • definitivament...[Ofensiu]
    Capdelin | 25-02-2006 | Valoració: 10

    apassionada, cega, morta d'amor...
    però no donguis la vida per ell, tota la vida no, encara... guarda-te'n un trosset, mai se sap... cal sobreviure a tot i potser et mereixes, (segur!), algú que ho doni tot per tu, fins i tot aquells petons que injustament dóna a les altres... ànims!
    ptons i una immensa abraçada!

  • Deepangel | 07-02-2006 | Valoració: 10

    Nena...
    Aket relat es moool maku, enkara q les dos ja sabem d què va, n?
    Crec que te l'hauries hagut de guadar x una altra ocasio, per exemple... akella intencio nostra d principis d'any? xD
    Potser ell et crema, però a la vegada, si no fos per ell, mai sentiries tot aixo que ara escrius, t'hauries perdut una part de tu mateixa que no sabies que existis.
    Molta gent li hauria de donar les gràcies.
    PD. vull ana a sobaaar! xD pq cony escrius tan? xD

  • Molt be[Ofensiu]
    AINOA | 16-10-2005 | Valoració: 10

    Ostres quin relat més maco es fet.
    Admiro aquesta sang freda que demostres quant dius:
    Donaré la meva vida per tu, encara que venguis el teu amor a un altra persona, a canvi de menys llàgrimes de les que et faria vessar jo.
    Pensa-hi...
    Aixo si que es estima. una abraçada.

  • ara ho entenc[Ofensiu]
    fill de les ombres | 17-08-2005 | Valoració: 10

    ara entenc perquè una nota tan alta...

    has trobat les paraules per dir allò que sento ara amb la meva... "parella"? "ex-parella?"...
    i t'ho agraeixo perquè feia temps que les hi buscava.

    et seguiré llegint.
    un petó!

Valoració mitja: 9.83

l´Autor

Foto de perfil de Yrch

Yrch

31 Relats

178 Comentaris

62484 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
No quisiera que lloviera
te lo juro
que lloviera en esta ciudad
sin ti
y escuchar los ruidos del agua
al bajar
y pensar que allí donde estás viviendo
sin mí
llueve sobre la misma ciudad
Quizá tengas el cabello mojado
el teléfono a mano
que no usas
para llamarme
para decirme
esta noche te amo
me inundan los recuerdos de ti
discúlpame,
la literatura me mató
pero te le parecías tanto.
-.cristina peri rossi






y sin falsía, y sin comedia y sin literatura...






Cómo voy a creer /dijo el fulano
que el mundo se quedó sin utopías

cómo voy a creer
que la esperanza es un olvido
o que el placer una tristeza

cómo voy a creer /dijo el fulano
que el universo es una ruina
aunque lo sea
o que la muerte es el silencio
aunque lo sea

cómo voy a creer
que el horizonte es la frontera
que el mar es nadie
que la noche es nada

cómo voy a creer /dijo el fulano
que tu cuerpo /mengana
no es algo más de lo que palpo
o que tu amor
ese remoto amor que me destinas
no es el desnudo de tus ojos
la parsimonia de tus manos

cómo voy a creer /mengana austral
que sos tan sólo lo que miro
acaricio o penetro

cómo voy a creer /dijo el fulano
que la utopía ya no existe
si vos /mengana dulce
osada /eterna
si vos /sos mi utopía

Mario Benedetti






"el mundo entero se va a pique y yo sólo quiero seguir flotando, volando, soñando..."






"cap a la vida tu, jo cap a casa" Pere Rovira