ADORNAMENTS EXPLICATS XI - LA LLUNA I ELS FOLLETS DE LA FOSCOR

El teu poema m'ha recordat el llibre de la Ana María Matute que estic llegint, Paraíso inhabitado, i és que la foscor ens porta moltes resplandors.
Una abraçada
Pinya de rosa

Un poema màgic, un adornament que omple molt d'espai, tot l'espai nocturn. Felicitats per tanta senzillesa.

Ara, en aquets dies de juny on la nit gairebé ha desaparegut m'agrada llegir un poema que en parli. La trobo a faltar a l'hora de sopar i quan surto de casa. Tanta lluminositat treu intimitat i recolliment. Felicitats pel poema i per l'explicació senzilla i clara. Una abraçada.

Aleix

...de la LLuna i amb el seu somriure que omple les nostres nits. Quants cops l'hem mirat per sentir-nos alguna cosa més que petits sers en un planeta en mig del Univers?
Mercès pels teus comentaris.
Una abraçada.

per la nit de Sant Joan. La lluna, feliç de regnar en la foscúria on els follets surten dels seus caus i escolten la música de l'arpa. Unes imatges genials!