Adolescència (o Quadrícules)(Arc a la Ràdio - Cicle de la Vida - Gener - Adolescència)

Un relat de: deòmises
La porta cedeix a la petita empenta. Ha quedat mal tancada en entrar-hi la darrera persona. Això li permet d'esquitllar-se dins del portal, a les fosques. És de matinada i fa fred. S'arrecera sota l'escala, on hi troba un cotxet de nadó. Sense pensar-s'ho, estira la roba i la fa servir de flassada. Està cansada. Ha corregut durant mitja hora llarga en quadrícules; no és massa lluny de casa, ho sap. S'ha escolat per la finestra de la seva habitació i ha començat a córrer, tot just quan els llums del rebedor de casa dels pares s'han encès. El cor encara segueix desbocat, respira amb dificultat i tem que algú la descobreixi i l'escridassi per haver entrat en una propietat privada i haver fet malbé allò que no és seu. És rebel, rebeca, adolescent. Les hormones se sobreïxen del seu cos, en continu canvi. Un programa de desaparicions a la cadena estatal, que acapara audiència a dojo, o les lectures tampoc no l'ajuden a tranquil·litzar aquesta rebel·lia sense causa.

Si ara li preguntessin per quina raó s'ha escapat de casa, no sabria què respondre. També desconeix per què no s'ha aturat en sentir el seu nom, quan la mare ha aparegut al porxo. L'ha visualitzada, amb plantofes i bata, amb els ulls somnolents, neguitosa perquè ha escoltat una persiana que s'apujava en plena matinada i ha comprovat que el llit de la seva filla era buit. Tot i així, intenta dormir. Les imatges, però, s'agrupen en el seu cap i la remouen. Serà llarga aquesta nit, igual que per als seus pares, que telefonaran als Mossos, alarmats i pensant el pitjor. És llépola una noia atractiva i de tendra edat per a les màfies... La roba, impregnada d'olors d'infant, la transporta a temps amb ulls i atencions només per a ella. Un reguitzell de records li deixa, sense adonar-se'n, el rostre banyat de llàgrimes. No és lluny de casa, però sent vergonya d'haver comès aquest acte de nena malcriada. Es queixa per vici, amb el punt de vista de l'egoisme i de l'adolescència. És covarda i no tardarà en tornar a casa.

Comentaris

  • Que dures les etapes de la vida...[Ofensiu]
    Materile | 20-01-2015 | Valoració: 10

    Un relat preciós, dur, trist... El que és rebel·lia per a l'adolescent és dolor i molt desgast per als pares que no saben com tractar aquests fills que, a la seva manera, també pateixen.
    Un relat molt ben escrit i amb un possible desenllaç feliç.
    Materile

  • molt ben escrit[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-01-2015 | Valoració: 10

    Molt realista , m' agrada com escrius. Ja ens veurem per aqui

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

373 Relats

1009 Comentaris

306890 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978