Absències (IIa part)

Un cop la nena hagué entrat a la guarderia, emprengué el camí cap a la feina, un lloc proper al centre de la ciutat. Només entrar, la dona de la neteja la saludà tan efusivament com sempre, i aquella fiblada a la pell tornà a sobresaltar-la. Aquella dona, efectivament guardava una enorme semblança a aquella dona que més de tres dècades abans l'havia donat a llum.

*****

Havia de fer-ho. No sabia ben bé perquè però havia de fer-ho.
Aquell dia havia anat amb el seu marit al metge i, veié la ocasió perfecta per a marxar. Els inicis lluny de la família foren d'allò més difícils. No obstant, la seva tenacitat i optimisme l'ajudaren a sobreviure i a sobreposar-se a la situació. Aviat conegué a Joan, i la seva vida assolí aquella estabilitat i alegria tant i tant anhelada per ella anteriorment.
Tancà la porta suaument, per por de despertar-lo. No devia fer més de dues hores que dormia.