Abismes. 6: Pornografia

Un relat de: franz appa

Representació del teu cos
exposat, obert, franc i honest,
retut a la contemplació àvida
del meu desig d'apropiar-me'l,
de l'excitació del meu sexe manifest.
Ofert a l'observació delerosa,
a l'afany de lucre del meu tacte,
de la meva pell.
Aquesta és la pàl·lida imatge
dels minuts sobre llençols clandestins
en què són meus els teus membres,
la calidesa desesperada dels teus ulls
que cerco en els embats folls del plaer,
en l'abrivada llum extàtica
que es vessa entre l'opulència
tan dolça de la teva sina,
les teves cuixes, malucs, mans i peus
cargolant-se, revoltant-se, regirant-se,
el racó més obstinat que jo palpejo
i penetro i exploro i experimento
com una síntesi tan certa de mi mateix.
Aquesta és la pornografia
que el sinuós recorregut de la tinta
marca sobre el planeta diminut del paper.
Aquesta, la modesta lluita
contra l'oblit i la distància
entre les tangències de Tu i de Mi
que ens han fet tan Nosaltres.

Comentaris

  • És un relat meravellós.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 19-08-2008 | Valoració: 10

    He llegit aquest petit poema amb molta atenció, i he quedat però que molt sorprès per la seva qualitat. Simpàtic, amè, i amb paraules ben escollides. I entretingut, per suposat.

    Et felicito de debò pel relat.

    Per això, hauria estat encara més magnífic si hagués estat més llarg... Bé, potser no, perquè no sempre més longitud implica més qualitat, depèn de l'estil de relat.

    Felicitats de nou. Fins la pròxima!!

  • Poder satisfactori[Ofensiu]
    Bonhomia | 19-08-2008 | Valoració: 10

    Pornografia poètica, que interessant... . Podria fer-te un llarg discurs sobre el que penso de la pornografia, no ho sé. Suposo que el fet que es vessin llàgrimes anyorant un amor per posseïr-lo fa de la pornografia un encant melangiós. D'altra banda, per al qui no està enamorat, la pornografia pot ser un trajecte, desesperat o tranquil, cap a la diversió íntima, aquella diversió que, amb paraules, es pot qualificar de divina o infernalment satisfactòria, reduïnt els valors que la condemnen a simples discursos sobreinteressats, superflus o patèticament còmics. Amb això vull alçar la teva poesia a un poder d'aquells que satisfan i no s'obren camí entre la gent disparant hipocresia i anhel de superioritat. La poesia és tot el contrari, com tu dónes a entendre.


    Sergi

  • pornografia >< eròtica[Ofensiu]
    singer | 05-06-2008 | Valoració: 9

    m'ha agradat molt, de debò. Però el trobo més eròtic que pornogràfic. Tot depèn, és clar, del que s'entengui pels dos conceptes.

    Salut.

    Francesc V

  • xerraire | 07-05-2008 | Valoració: 8

    erotic i amb bon gust. molt bo

  • Pornografia escrita[Ofensiu]
    somniseva | 03-05-2008 | Valoració: 10

    Crec que ho has plasmat perfectament, la pornografia és tenir que transcriure al paper el simple acte que no és més que l'amor. Si fóssim lliures per viure el que dius, no necessitariem la pornografia de transcriure el que desitgem.

  • +- tot[Ofensiu]
    escaldot | 27-04-2008

    ..sentits o per sentir els enbats de l'exitació de totes les formes inclosa la ràbia sempre ens porten a ser més jo, més tu, més ells.

    +-tot
    cal observar l'oferta i empenyer.


    Molt ben expresat i sobretot interpretat.

    Salud !!

  • Tot dit[Ofensiu]
    dacar | 26-04-2008

    Suggeridor, honest, exhaustiu, espiritual... Està tot dit ja. M'ha agradat la descripció d'aquesta entrega a la pell (i al que hi ha sota).

  • gypsy | 26-04-2008 | Valoració: 10


    Tota la pornografia hauria de ser tan elegant com aquesta teva. Un llenguatge exquisit per una ànima exquisida i el teu verb i el teu batec de poeta insubornable.

    Una abraçada.

  • i queden....[Ofensiu]
    Noia de vidre | 25-04-2008 | Valoració: 10

    paraules per descriure cossos de desig emanant i cridant fluix un plaer, un plaer que es fa etern sobre una silueta mal dibuixada...

    m'encanta...

  • Una trajectòria apassionada[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-04-2008

    Amb morositat, sintonitzant de ple amb l'erotisme més bell sense perdre la nuesa més atractiva, descrius la trajectòria apassionada ( i apassionant! ) d'un amant sobre l'altre, de la mateixa manera com ho fa l'estri que serveix al creador ( potser també caldria dir la tecla, hores d'ara! ) per lligar signes fins a parir paraules... i amb elles edificar un vers, o una frase. I centímetre a centímetre, línia a línia, arribar al poema, a la història, al Nosaltres.

    És aquesta la descripció d'un procés tortuós, que no pot descuidar cap replec, de descobriment i de possessió al mateix temps, que provoca i complau, excita i esgota, enriqueix i requereix una entrega intransferible del jo, una receptivitat absoluta per al Tu.

    T'envio una abraçada meva per a què la facis teva, si et ve de gust,
    Unaquimera

  • Clar de lluna | 25-04-2008

    ...és preciós, un poema que té vida i ritme per si mateix. Sensual i eròtic, m'ha agradat molt!

    Una abraçada!

  • Un crit[Ofensiu]
    allan | 25-04-2008

    de bellesa evocat amb tota la passió de la pell. I el paper que es converteix en la roba que mostra i incita. Com un vent càlid després del fred. Una abraçada,Franz,

    allan

  • Eròtica pornografia[Ofensiu]
    deòmises | 25-04-2008 | Valoració: 10

    Em demano tota pornografia que sigui tan bella com els teus versos, franz. Per a la resta, vid. comentari de Dolça Parvati. El sibscric amb el seu permís.

    Gràcies per l'oferta, d.

    (PS: l'O'Connor la deixo per a la tranquil·litat, et sap greu?)

  • Jo si m'ho permets...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 25-04-2008 | Valoració: 10

    i ja que arribo tard m'aprofito i subscric els comentaris tant de la Dolça Parvari com de l'Anagnost. Llegint el teu poema m'ha passat una mica el mateix que d'una manera tan encertada ens ha explicat aquest darrer. La paraula "honest" dins del contexte m'ha sorprés d'entrada però a mida que l'anava llegint crec que que és precisament aquesta paraula i alguna altra més és clar, la que li don aquesta sensació d'anar molt més enllà de la part física malgrat les escenes que s'evoquen portin un missatge lasciu. Jo hi veig tendresa, molta.
    M'ha semblat d'una bellesa extraordinària, de debó.
    Una abraçada

  • Valor afegit[Ofensiu]
    Anagnost | 24-04-2008 | Valoració: 10

    Puc subscriure el comentari de Dolça Parvati? Doncs ho faig.
    Si de cas, hi afegiré un breu comentari personal. Els primers versos ja són d'aquells que fugen dels tòpics. Quan parles del cos exposat, franc i obert, hi afegeixes un adjectiu -honest- que hom no s'espera en aquest context. Precisament, aquest adjectiu li dóna a l'exposició del cos i a la seva contemplació un valor afegit i ens siuta en una relació que no defuig l'aspecte carnal però que és capaç de desembocar en un tu i jo fet nosaltres. I això va molt més enllà de la lascívia per a situar-se en el llindar espiritual.
    De cada dia, els teus poemes es consoliden també com un valor afegit d'aquesta pàgina, un referen ineludible.
    Magnífic.

  • Vida = literatura[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 24-04-2008

    Quina exquisida identificació, la de l'escena d'amor sexual i la seua translació al paper! Vida i literatura foses tan íntimament com en la fusió de l'amor més apassionat. Aquest és, potser, el millor paper que al fet literari li podem atorgar: recrear la vida en tota la seua completud.
    No vull parlar més. No cal explicar tanta bellesa, amb sentir-la ja és més que suficient.
    Un petó.

Valoració mitja: 9.64

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

933 Comentaris

168366 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com