Cercador
Besllums.25
Un relat de: franz appa- Compartir:
la lluna és encara dalt del cel, sobre el teu cap,
i és gairebé migdia, i el riu de les fulles mortes
ha caigut sobre la cendra que encara no he escombrat.
Ara calles, i el vent que a penes agita el teu cabell
fa remorosos arpegis sota la capçada negra dels arbres,
i et dreces sobre els teus dits fent punta, ben tibats,
amb les mans unides cap al sol
Prego en el meu silenci ple de somieig i ombres
que cada dia et torni també el seu escalf, ell, aquell
astre que ens va cremar en els bons dies d’estiu.
Prego, no a un déu, només a la llum
que ens banya, com un mar,
Comentaris
-
Flotant[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 12-12-2014 | Valoració: 10
Tot un seguit d'imatges, flotant dins un cervell, un somni, una realitat, una lluna, una claror unes fulles mortes, un desig. Un poema fantàstic, tendre, suau, difuminat, amb un toc de melangia i un altre de serenitat, la base de la felicitat. Un besllum 10. I una abraçada.
Aleix
-
Un poema que avança tranquil[Ofensiu]aleshores | 18-11-2014
i mesurat i sembla que porti un afany de contemplació més que d'acció. Ambdues coses: forma i fons es reforcen. M'agradat això dels "antiartistes" que figura en el marc de la teva pàgina. De vegades pot ser una feina, però coincideixo (crec) que l'art fuig de les categories mercantils (preu, guany, renda,...) Sobre plantejaments utòpics, hauríem de matitzar que n'hi ha de més plausibles o raonats i de mé fantasiosos: avuí defensar el "realisme", la realitat social (sota la direcció de les nostres oligarquies) que patim, necessita una bona vena, ben gruixuda, als ulls... i fins i tot haver begut una mica abans de possar-s'hi.
Torno al poema: el trobo, pel meu gust, ben treballat i com una foto de l'instant. Nom sabem que passarà d'aquí a una estona.
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168518 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com