Besllums.21: A la manera de Salvador Espriu

Un relat de: franz appa
Per a Elena


Et diria sempre la veritat,
però no hi ha una veritat que et superi,
més ben dit, la veritat es cenyeix al teu cos,
no la contenen les paraules boca endins,
sinó el precís espai
que recorro llavis enfora,
la superfície il•limitada
i fresca de la teva boca.
Aquesta és la veritat que t’he après,
singularment, la que et puc oferir,
una ombra rere una guspira feliç
a un racó diàfan dels teus ulls,
un petó que s’ha fos en l’albada,
un amanyac esdevingut mirada,
una paraula a penes mussitada.
Et diré aquesta petita i íntima veritat:
que no som ombres fugisseres,
ni tampoc matèria immortal,
som només llum que en el mutu contacte
forma el cisell incert que anomenem vida.

13 de desembre de 2013

Comentaris

  • Exquisit[Ofensiu]
    brins | 24-06-2015

    Bellíssimes paraules, Franz, inspirades, sortosament, en un temps present.

    Quan la nit ens oculta aquesta llum que ens era vida, continuem sentint la seva escalfor molt endins, però dins d'un cor que ja no ens batega, dins d'un cor que ja no ens viu.

    Sense aquesta llum, la vida és fosca...

    Una abraçada,

    Pilar

  • ginebre | 24-06-2015 | Valoració: 10

    m'agrada molt, emocionant i veritable. gràcies

  • Glups![Ofensiu]
    Carles Ferran | 19-12-2013

    És un dels poemes d’amor més bells que he llegit. Tan difícil com és mostrar que la vida és amor, i que l’amor és la vida. Potser el que diem viure és allò que ens passa entre amor i amor -alguns afortunats potser viuen per sempre-.

  • Som només llum[Ofensiu]
    allan lee | 19-12-2013

    Les darreres estrofes són per sí soles una història d'amor i de vida; però ens agrada que provinguin d'una sendera marcada, d'una construcció bri a bri d'aquest amor. Que no és casual ni il.lusori; que potser no és immóvil. Però que sí que és cert. I resplendent, i càlid, i veritable. És un plaer sempre llegir els teus escrits i poemes, Franz; els darrers tenen, a més de ombres, una intensíssima llum.

    a

  • La immanència[Ofensiu]
    RATUIX | 19-12-2013

    en tot alló que ens és més preuat i, per contra, fugiser al cap i a la fí. La contradicció d'estimar i viure. Però bellament dit, dolorós i hermós...

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

933 Comentaris

168389 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com