Besllums.29

Un relat de: franz appa
Com que ja no pretenc ser savi,
però no he renunciat en canvi
a seguir els que m’han precedit
i en aquesta senda han excel•lit,
he de conformar-me amb fragments,
retalls de llum que són indicis
de la il•luminació que no puc anhelar.
Besllums que escalfen la fredor dels dies
en què la tristesa de perdre m’esgota,
i la gran set de saber no es sadolla.
Besllums del que ja no podré ser mai,
no prou sòlids per ser carreu o fita,
lleugers i vagues reflexos que s’esvaeixen
a cada nou giravolt en la marrada.
I així, fràgils, fugissers, els deixo venir
i els deixo anar sense avarícia.
Són instants de lluïssor que s’aboquen
a la gran fosca de l’absurda rutina,
La senda que, trepitjada, s’esmicola
Com una lenta i escalfada boira.

7 de març de 2015

Comentaris

  • La gran set de saber[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 10-01-2016 | Valoració: 10

    L'arbre del coneixement ens fa desitjar els seus fruits per a gaudir-ne la possessió i copsar completament el seu sabor. Malauradament, aconseguir aquesta fita és només privilegi de "los pocos sabios que en el mundo han sido", com deia fray Luis de León, si no vaig errada. Tots el demés ens hem d'acontentar amb petites espurnes de saviesa o talent per a expressar allò que portem en el nostre interior i del que volem fer partícips als nostres lectors.

    Però tu no et queixis, que Déu n'hi do!
    Felic any nou!

  • Impressionant[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 27-08-2015 | Valoració: 10

    És impressionant com reflecteixes poèticament el tedi del dia a dia a què molts ens trobem sotmesos. M'hi he sentit identificat i tot, però, és clar, amb aquests nuvolets de claror que de tant en tant em fan sorgir un somriure o una rialla.


    Sergi : )

  • Anhels[Ofensiu]
    brins | 13-05-2015

    Comparteixo plenament aquesta sensació d'impotència que tan magistralment descrius; Voldria saber abocar en els fulls més precisió, saviesa i genialitat, voldria saber arribar més fàcilment al cor dels lectors...però em conformo amb el que tinc, un gran desig de compartir emocions.

    Una forta abraçada, Franz,

    Pilar

  • Anhelar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-05-2015 | Valoració: 10

    Si que pots anhelar, i desitjar i cobejar i tocar amb les mans les coses! El cap dóna voltes i aquest mareig positiu és la força del cor. continua rodant, continua escrivint, que si no són besllums seran anhels. Una forta abraçada Franz i felicitats per la feina tan ben besllumada!

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

933 Comentaris

172516 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com