Cercador
Besllums.23
Un relat de: franz appa- Compartir:
però tot serà aquí, i a tot arreu.
Jo seré el cant, no tenint veu,
jo seré aire, perdut en el vent.
No em veureu, que no tindré cos,
penetrat de pluja sense repòs,
seré la rosada menjada pel sol,
com un gra de sorra dintre la pols.
Quan m’arribi la nit, tot serà fosc,
com el dia extingit seré ja record,
i si la boira estén el seu llit de fum
llanceu-me un somrís, que jo seré llum.
Comentaris
-
Un poema preciós[Ofensiu]aurora marco arbonés | 12-08-2014 | Valoració: 10
Quantes coses de tu hi haurà quan siguis nit i ningú no et vegi! Hauràs deixat l'esperança de reviure dins del cant i dels elements de la natura. Encara seràs... perquè res no mor.
Salut i per molts anys! -
Carinyo[Ofensiu]allan lee | 01-08-2014
ets llum als teus poemes, malgrat l'ombra els hi dóna aquesta exquisitat del relleu detallat, gairebé orfebre. Estimat Franz, no puc dir altra cosa, la teva llum arriba fins aquí on sóc. Tot el meu carinyo
a
-
Tot raja[Ofensiu]Bonhomia | 23-06-2014
En un espai infinit qualsevol s'imagina qualsevol cosa. Jo he percebut aquí una alliberació expressada ( no sé si sentida ) per a un magnífic despertar exòtic o millor dit incommensurable.
Sergi : ) -
No veig encara aquesta llum[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 10-06-2014 | Valoració: 10
No crec que aquesta llum sigui a prop. Calen més dies pel gaudi de les teves lletres. Malgrat tot, reconec una bellesa extrema en algunes frases, especialment les darreres, envolcallades d'una prosa precisa i nítida. Sempre m'impressionen les poesies on la mort és protagonista, però aquesta ho ha fet en bellesa. Una abraçada, mestre!
Aleix
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168260 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com