Cercador
A Venècia
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
A VENECIA
Com cada tarda des de feia un any, l’home sortia del portal de casa la Lucia.
Per un moment donava la sensació d’estar desorientat, després deixava anar un sospir tot acomodant els ossos de l’espinada i es quedava en actitud d’espera. El gondoler que tenia contractat per recollir-lo no trigaria a arribar.
Avui, l’home alt i prim, havia deixat de tocar el violí abans d’acabar la peça. S’havia adonat que aquella música entristia la Lucia, quan una llàgrima havia rodolat galta avall travessant els solcs de les arrugues.
Tots dos eren vells; no pas tant, però, com la casa de Cannaregio que tenia la façana escrostonada i guardava en les taques d’humitat els records d’un temps llunyà, que a la pobra Lucia se li escapava.
Cada tarda la música del seu violí trenava un vencilló entre l’un i l’altra.
De vegades ella, sense recordar que havien estat casats, li donava les gràcies: “És vostè tan amable, de venir a tocar la música que m’agrada…”
Ell, només somreia i callava.
MOSTELA
Com cada tarda des de feia un any, l’home sortia del portal de casa la Lucia.
Per un moment donava la sensació d’estar desorientat, després deixava anar un sospir tot acomodant els ossos de l’espinada i es quedava en actitud d’espera. El gondoler que tenia contractat per recollir-lo no trigaria a arribar.
Avui, l’home alt i prim, havia deixat de tocar el violí abans d’acabar la peça. S’havia adonat que aquella música entristia la Lucia, quan una llàgrima havia rodolat galta avall travessant els solcs de les arrugues.
Tots dos eren vells; no pas tant, però, com la casa de Cannaregio que tenia la façana escrostonada i guardava en les taques d’humitat els records d’un temps llunyà, que a la pobra Lucia se li escapava.
Cada tarda la música del seu violí trenava un vencilló entre l’un i l’altra.
De vegades ella, sense recordar que havien estat casats, li donava les gràcies: “És vostè tan amable, de venir a tocar la música que m’agrada…”
Ell, només somreia i callava.
MOSTELA
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!