A prop i lluny

A prop i lluny


Miro de consolar-la, però és inútil. Plorarà els següents tres-cents seixanta-cinc dies. Havia estat esperant aquesta data des que ens vàrem instal·lar aquí, per ser a la vora d’ella. I ara ja no podrem sortir del castell fins al pròxim Halloween.

La petita acaba de complir cinc anys i aquesta nit era la nostra oportunitat. Aprofitant que tothom anava d’un costat a l’altre, ens hem fet trobadissos. Amb ella i els seus amics hem resseguit les cases del barri trucant a les portes, espantant els veïns i repartint llaminadures. Després li hem dit adéu davant la seva nova casa. Ella ha somrigut i se’ns han humitejat els ulls. Encara li falta una dent. La que va perdre quan agafarem aquella maleïda corba.



Pseudònim: “Mansuba”