A Patrick Jane amb afecte

Barcelona, 3 de juliol de 2020

Estimat Patrick,

Espero que estiguis molt bé en el moment de rebre la meva carta. Segurament et preguntis qui sóc. Potser no m’ubiques. No et preocupis, ho entenc perfectament. Em consta que viatges constantment, que estàs molt ocupat, que veus a multitud de gent cada dia i que moltes més persones et veuen a tu.

T'escric vencent la meva timidesa, atrevint-me a fer-ho perquè d'un temps ençà no puc deixar de pensar en tu. A partir del precís moment en què et vaig veure per primer cop i les nostres mirades es creuaren. Reapareixes en els meus pensaments, en el meu cap. Noto la teva fisonomia mirant-me fixament des de la pantalla. Els teus bonics ulls verd-avellana, la teva pell bronzejada pel surf a Bronte Beach, el teu cabell ros arrissat una mica esvalotat, tan natural. Aquest somriure tan dolç, la teva mirada perspicaç i, sobretot, la manera de vestir tan elegant. Aquests trets tan delicats que venen ganes d’abraçar-te. Per a mi, ets una barreja de James Bond i del Santo. Francament, reconec que m'has captivat. Ets realment la parella que tota dona somia.

Voldria veure't en arribar a casa i tenir-te per a mi sola. He de reconèixer que fins i tot la manera com prepares la teva tassa de te de cada tarda, aquest gest tan britànic, típic d'un australià com tu, em fascina. Fins i tot quan et veig arribar, aparcant el teu Citroën tauró, reconec que desprens seducció i un estil tan propi que, per a mi, ets un cànon de bellesa en estat pur. La teva forma innata de comportar-te, amb tanta classe, i per sobre de tot, la teva ingenuïtat, el teu sentit de l'humor, la teva ironia, la teva brillant intel•ligència i la teva forma de procedir en la feina, investigant, basant-te en la intuïció, en l'observació i en l'anàlisi del comportament humà, m'atrau en gran manera. Ets un científic nat i, al mateix temps, un esperit lliure, que vola sense traves.
Sento passió per tu i amb aquest escrit vull comunicar-t’ho per si volguessis respondre la meva epístola. Perquè puguis ubicar-me, et donaré algunes pistes.

Sóc la noia rossa, somrient, que espera la teva arribada cada tarda, a la mateixa hora, al meu sofà, desitjant que et fixis en mi, que te n'adonis de que estic pendent de tu, del que fas, del que dius, i que la meva empatia cap a tu fa que plori si et veig plorar i rigui si fas bromes amb algú.

Et veig a Barcelona, connecto sempre amb tu al carrer que apareix en el sobre d'aquest escrit. No sé si amb aquestes pistes em reconeixes. Suposo que estàs tan acostumat a tenir admiradores pul•lulant a prop teu que pot ser encara no m'has reconegut.

Però, com considero que la vida és breu i hem d'aprofitar-la i viure-la al màxim, m'atreveixo a dir-te el molt que m’agrades. Em plauria saber si puc aspirar a un indici de reciprocitat. No sé si tu ho vius de la mateixa manera que jo, si la tecnologia t'ha permès fixar-te en mi.

No sé si em respondràs o el meu text caurà en la teva paperera, però em quedo més tranquil•la enviant aquesta missiva i anhelant rebre les teves notícies. Mentrestant em conformo amb seguir veient-te des de casa, a la teva sèrie. La meva preferida. Ets el millor personatge que pot omplir les meves tardes, El Mentalista.

Espero i desitjo que puguem coincidir en nous capítols de la teva sèrie. M'acomiado enviant-te una afectuosa abraçada, confiant que la tecnologia ens permeti conèixer-nos en directe en un futur pròxim i puguem conversar per primera vegada.

Resta a l'espera de les teves notícies.

La teva fidel admiradora barcelonina.