A la merda tot plegat

El peix ple de mercuri i ves a saber quantes merdes més.
La carn feta pols (el peix també) per antibiòtics i merdes que envolten allò que coneixem com a ramaderia moderna.
A Les farines no els hi fan falta cap comentari perquè recaragolen intestins a dojo mundialment i dels olis tan sols en coneixem un que és el bo de debò... El car de debò.
En OIyu està fins als collons de gastar diners en productes de qualitat (suposada qualitat) i haver de passar per proves i més proves als hospitals, o centres mèdics, per tal li esbrinin de rebot que és el que no acaba de fer-li patxoca a la seva panxa peluda i unflada.
Esmorza pa de farina d'espelta integral amb advocat i crema de cacauet mentre llegeix notícies per internet que el deixen endormiscat, confús i malhumorat. Tot és dolent hòsties!!!
La gent fuig de les seves cases, ciutats senceres sota pressió per subnormals amb AK-47, subfusells, i res al cap que no sigui pólvora, obligar, manipular i forçar!
Així a qualsevol li queda la bola de pa integral amb advocat i crema de cacauet travessera a la gola barallada amb l'epiglotis per tal que la deixin passar cara avall.
Els àpats de dinar millor es posa programes un pèl més culturals o un concurs absurd amb públic absurd, presentador absurd, col·laboradora absurda i dinàmica absurda que tot plegat el porta a qüestionar-se la seva pròpia absurditat.
Engoleix grans sencer de Camut saltejat amb verduretes i quatre cigrons especiats amb Tahín i Curry per fer-ho més divertit. I tot plegat li sembla que és prou bo.
Llegeix whatsapps de la família que l'animen una mica i repassant grups d'amics és capaç d'esbossar una rialla que l'allunya de la merda que l'envolta.
Les tardes les passa entre coixins i pel·lícules amb berenars de panís gegant salat, fruites, unes quantes galetes biodinàmiques alineades amb els planetes (i bocins de xocolata) i pensaments eterns i nyic-nyics de la dona per qui perd el cul. LI-TE-RAL.
Així en OIyu, arriba al cap vespre on les macabres notícies de la puta tele no fan més que anar de la maneta amb l'amanida verda que es fot acompanyada d'un parell d'ous bullits salpebrats. Decideix apagar la TV i el silenci el porta a pensar si serà capaç de veure a la seva estimada filla viure feliç. A un món millor que aquesta llorderia actual on les armes, els diners, les xarxes socials, la cobdícia, el rebuig, els interessos, l'engany, l'abús, la ignorància, les "manades" de nois fills de puta amb drogues-mòbils i condons (en el millor dels casos), i tot el gilipollisme en general, penosament predominen.
Es planteja si serà capaç de veure a la seva filla feliç sense la preocupació de poder respirar un aire pur i veure aigua bona de cap riu... si en queda cap de riu.
A la merda tot plegat!!!