INSOLATE

Desmotivat per uns dies sense tu on tot el que soc s'anirà aturant i desapareixent d'aquest món que no em regala un sol instant junts envoltats de llençols.
La necessitat de veure't dona pas a les pitjors hores plenes d'un esforç inútil per no deixar caure una sola llàgrima davant d'ella, que em regala els millors moments a la vida i em fa sentir que encara tinc un motiu important per no rendir-me.
Soc un plor que ningú entén, fent passes que no em porten enlloc i deixo enrere temps perdut on totes les carícies que eren per tu marxen amb cada repicar al campanar.
Soc sospirs trencats, una il·lusió que es trenca amb el temps, el crit que ningú sent.
Soc qui et desperta entre somnis estranys, qui frega els peus i et trenca la son.