Saltimbanquis

Quines poques ganes de fer res!
Quin mal viure assegut al sofà dia rere dia sense res més al cap que ella i els seus 3 gossos, peluts i bruts de fang.
S'aixeca i un turmell es doblega malament al mateix temps que la pròtesi del maluc (titani del bo) li fot un pet que fa brollar dues llàgrimes de dolor.
Camina fins a la porta de casa, obri, treu el cap i la bandada de moixons descarrega sobre d'ell. Així i tot , segueix capficat i tira muntanya amunt, guarnit amb tota la parafernàlia que ha rebut per festes de Nadal.
La motxilla equipada amb tot el necessari i unes esportives llampants que el faran flotar per sobre de la llicorella encastada a terra com a ganivets.
Pulsòmetre en marxa i un pas rere l'altre va fent camí, pensatiu i llunyà de tota la merda que el malparit del seu cervell li escup a cada saltiró guarnit de falses il·lusions amb ella.
El fred vent li talla els llavis i transforma les seves orelles en pedres de gel. El nas li regalima mocs que escup a cada esbafeg.
Se sent pletòric i decideix fer un parell de km més. Mira al seu voltant i s'adona que res ha canviat amb l'excepció d'herbes que creixen... poc més. Tot segueix igual i ell també.
Atabalat per l'endemà i per tornar a la feina on ningú li preguntarà com ha passat les festes de Nadal, trepitja malament i cau a terra fen un parell de voltes amb molt poca gràcia.
Sense estil per caure ni per posar-se en peu torna cap a casa cansat, malferit i soterrat en un núvol gris de pensaments negatius.
Dos gots d'aigua més tard decideix completar la rutina fent unes flexions a la catifa del menjador que és plena de brutícia.
Una bona dutxa sense relliscades ni caigudes el deixen relaxat i després de recollir tota la roba esportiva estrenada avui es prepara la bosseta de llepolies i la coca-cola per continuar mirant la sèrie que el té enganxat, un cop més, al sofà.