A falta d'ànima

Som duals, i ens cal, per regular el pes de la balança. Si no tinguéssim la contrapart, res no podríem saber-ne de l’altra. El cos, la carn, prové del fet material, l’ànima és etèria i per tant espiritual. A mesura que ens decantem cap aquesta vessant, l’animal carnal, perd força i un camí nou, potser, serà al teu abast.

Ànims!
Una abraçada
Joanalvol

una declaració de dualitats en el teu poema. Tots tenim foscors dins nostre, lluites internes, esgarrifances vitals, i moments on la clarividència és fa present per alliberar-nos de la complexitat que suposa l'existència i detectar sortides útils, beneficioses.
Un poema molt sentit, sincer, i molt dur que m'ha arribat a l'ànima.
No deixis d'escriure, Sergi, perquè fent-ho et vas retrobant a tu mateix i et pot servir de gran ajuda per vomitar tot allò que et costa pair.
Rep una abraçada ben solidària

Mercè