Cercador
A contrarellotge
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
A CONTRARELLOTGE
Un camió em barra el pas. Miro el rellotge de reüll i són les 22:46h. Premo l'accelerador i faig un tomb al volant. Em planto al carril esquerre i l'avanço. Segueixo accelerant per l'autopista mentre les gotes de pluja s'estavellen amb ràbia kamikaze contra el vidre.
Sols puc pensar en el que passarà si arribo tard: Nur tindrà un accident fatal. Conec el lloc i el moment exactes. Ella creuarà l'avinguda i un furgó l'empaitarà sense que tingui temps per reaccionar. «Haig de fer alguna cosa mentre quedi temps».
Torno a consultar l'hora, les 22:48h. De sobte, veig pel cantó de l'ull unes llums que s'acosten a gran velocitat. Un Tesla últim model vola per l'asfalt. Amb prou feines tinc reflexos per apartar-me del seu camí i em passa pel costat com si jo estigués parat a la cuneta.
—Cabró! —Amb el cor espitat i suant adrenalina, escanyo el volant amb força. 22:49h. Noto com el temps se m'escapa entre els dits. Torno al carril dret i planto l'agulla del comptaquilòmetres al 120.
Mentre em recomponc de l'esglai, em pregunto perquè vaig haver de tancar així el darrer relat. «En què estava pensant!?» Vaig segellar amb tinta un destí fatal per Nur, la meva protagonista, la peça imprescindible de tot el que he escrit. En la meva arrogància, em vaig creure un déu omnipotent, per sobre de la vida i la mort. Ara sols prego per arribar a casa i enfrontar-me de nou al teclat per esmenar el meu error. El termini per lliurar relats acaba a la mitja nit. «Encara tinc temps. Encara puc escriure un nou desenllaç. Encara puc salvar-la».
—Ja vaig Nur.
Però com n'és de malparit el destí... Una mar de llums vermelles se'n riu de mi a l'horitzó. Clavo el peu al fre fins que m'aturo en sec, unint-me a la munió de vehicles atrapats a l'embús. Surto del cotxe enrabiat i li foto un cop de peu a la roda. Quan aixeco el cap ho veig. Uns cent metres més avant, un Tesla últim model s'ha encastat contra un camió cisterna. Són les 22:53h. «No arribaré a temps».
Autor:
Elies Martínez Codina
Un camió em barra el pas. Miro el rellotge de reüll i són les 22:46h. Premo l'accelerador i faig un tomb al volant. Em planto al carril esquerre i l'avanço. Segueixo accelerant per l'autopista mentre les gotes de pluja s'estavellen amb ràbia kamikaze contra el vidre.
Sols puc pensar en el que passarà si arribo tard: Nur tindrà un accident fatal. Conec el lloc i el moment exactes. Ella creuarà l'avinguda i un furgó l'empaitarà sense que tingui temps per reaccionar. «Haig de fer alguna cosa mentre quedi temps».
Torno a consultar l'hora, les 22:48h. De sobte, veig pel cantó de l'ull unes llums que s'acosten a gran velocitat. Un Tesla últim model vola per l'asfalt. Amb prou feines tinc reflexos per apartar-me del seu camí i em passa pel costat com si jo estigués parat a la cuneta.
—Cabró! —Amb el cor espitat i suant adrenalina, escanyo el volant amb força. 22:49h. Noto com el temps se m'escapa entre els dits. Torno al carril dret i planto l'agulla del comptaquilòmetres al 120.
Mentre em recomponc de l'esglai, em pregunto perquè vaig haver de tancar així el darrer relat. «En què estava pensant!?» Vaig segellar amb tinta un destí fatal per Nur, la meva protagonista, la peça imprescindible de tot el que he escrit. En la meva arrogància, em vaig creure un déu omnipotent, per sobre de la vida i la mort. Ara sols prego per arribar a casa i enfrontar-me de nou al teclat per esmenar el meu error. El termini per lliurar relats acaba a la mitja nit. «Encara tinc temps. Encara puc escriure un nou desenllaç. Encara puc salvar-la».
—Ja vaig Nur.
Però com n'és de malparit el destí... Una mar de llums vermelles se'n riu de mi a l'horitzó. Clavo el peu al fre fins que m'aturo en sec, unint-me a la munió de vehicles atrapats a l'embús. Surto del cotxe enrabiat i li foto un cop de peu a la roda. Quan aixeco el cap ho veig. Uns cent metres més avant, un Tesla últim model s'ha encastat contra un camió cisterna. Són les 22:53h. «No arribaré a temps».
Autor:
Elies Martínez Codina
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 20-04-2022
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!