Cercador
24
Un relat de: deòmises- Compartir:
El dia eixampla i basteix l'esquelet
De la claror en els pètals de la rosa
Immarcescible, en la llavor del fred,
Entre les ales de la bella alosa.
L'aigua és blancor, que escapa de l'atzur,
Volàtil flum lligat a la turquesa.
Lluny del cercle de ginesta, l'obscur
Foc de la nit té la llum a ell presa.
l´Autor
372 Relats
1005 Comentaris
306700 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978