Cercador
13, el dia de l'Anticrist
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
13, el dia de l'Anticrist
En tancar els ulls ho veig, com si ho estigués revivint, tots els flashbacks passen davant dels meus ulls, com si es tractés d'una pel·lícula. Recordo horror, crits, por i foc, tot per culpa d'aquell divendres 13 de 1313. Des de petita em deien que el 13 era el nombre de la mala sort per 3 motius: 13 van ser els assistents de l'Últim Sopar, divendres 13 va ser quan Jesús de Natzaret va ser crucificat i al 13è capítol del Llibre de l'Apocalipsi apareix l'Anticrist. Jo mai creia aquelles històries que em relataven a casa i cantaven els joglars cada tarda a la plaça major.
Aquell dia vaig decidir que sortiria mentre que la resta s'amagava a casa. El dia va ser avorrit, mercats buits, places sense gent… A poc a poc el dia va anar deixant lloc a la nit, feia fred i començava a estar cansada, per això vaig decidir tornar a casa. Tanmateix, en passar per davant d'un carreró, em va semblar veure alguna cosa brillant. Pensant que seria algun dobló vaig decidir anar cap allà. En arribar al final, no vaig poder veure res, fos el que fos, havia desaparegut. Així doncs, vaig decidir tornar per on havia vingut. En girar sobre els meus talons vaig veure el cos de la meva mare volant. Ella estava amb els ulls en blanc, la boca torta, els cabells estarrufats… I, de sobte, totes les seves extremitats van descol·locar-se. Vaig començar a córrer i, en sortir del carreró, vaig veure a tot el meu poble en flames. Dins les cases, tots estaven cridant, colpejant les finestres i ofegant-se pel fum. Quan vaig intentar apropar-me, la imatge de l'Anticrist se'm va aparèixer i em va dir: Això és el que succeeix quan jugues amb el diable i el seu dia.
En aquell moment vaig començar a córrer com si s'hagués d'acabar el món, vaig allunyar-me tant com vaig poder, fins a arribar al poble més proper. Mai els hi he explicat d'on vinc ni que va passar, em prendrien per boja. Tanmateix, sempre porto amb mi els meus amulets i, el 13 de cada mes, em tanco a casa, esperant que l'Anticrist no em trobi.
Pseudònim
Efímer
En tancar els ulls ho veig, com si ho estigués revivint, tots els flashbacks passen davant dels meus ulls, com si es tractés d'una pel·lícula. Recordo horror, crits, por i foc, tot per culpa d'aquell divendres 13 de 1313. Des de petita em deien que el 13 era el nombre de la mala sort per 3 motius: 13 van ser els assistents de l'Últim Sopar, divendres 13 va ser quan Jesús de Natzaret va ser crucificat i al 13è capítol del Llibre de l'Apocalipsi apareix l'Anticrist. Jo mai creia aquelles històries que em relataven a casa i cantaven els joglars cada tarda a la plaça major.
Aquell dia vaig decidir que sortiria mentre que la resta s'amagava a casa. El dia va ser avorrit, mercats buits, places sense gent… A poc a poc el dia va anar deixant lloc a la nit, feia fred i començava a estar cansada, per això vaig decidir tornar a casa. Tanmateix, en passar per davant d'un carreró, em va semblar veure alguna cosa brillant. Pensant que seria algun dobló vaig decidir anar cap allà. En arribar al final, no vaig poder veure res, fos el que fos, havia desaparegut. Així doncs, vaig decidir tornar per on havia vingut. En girar sobre els meus talons vaig veure el cos de la meva mare volant. Ella estava amb els ulls en blanc, la boca torta, els cabells estarrufats… I, de sobte, totes les seves extremitats van descol·locar-se. Vaig començar a córrer i, en sortir del carreró, vaig veure a tot el meu poble en flames. Dins les cases, tots estaven cridant, colpejant les finestres i ofegant-se pel fum. Quan vaig intentar apropar-me, la imatge de l'Anticrist se'm va aparèixer i em va dir: Això és el que succeeix quan jugues amb el diable i el seu dia.
En aquell moment vaig començar a córrer com si s'hagués d'acabar el món, vaig allunyar-me tant com vaig poder, fins a arribar al poble més proper. Mai els hi he explicat d'on vinc ni que va passar, em prendrien per boja. Tanmateix, sempre porto amb mi els meus amulets i, el 13 de cada mes, em tanco a casa, esperant que l'Anticrist no em trobi.
Pseudònim
Efímer
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 10-05-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!