Viure és...

a vegades la neurona està de vaga, jejeje

Quan he vist la iniciativa al Fòrum, és clar que he pensat amb tu i he triat aquest escrit teu per enviar-te la meva felicitació, a més d'una forta aferrada pel coll plena d'estimació i agraïment pels teus missatges (els tinc guardats i quan estic baix els rellegeixo).

Josep-Keops el beduí encara cercador d'Itaques

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

gaudir dels petits grans plaers que ens dóna la vida... com estar llegint un relat com el teu.
Són aquests petits i senzills detalls de la vida que fan que els problemes i el dolor semblin un xic més petits.

Una abraçada!

Anna

Estic d'acord amb tu: viure és un regal!
És a dir: viure consisteix en oferir regals i en rebre'ls... o no?
Per exemple, trobar unes paraules, un somriure o una abraçada, com ara les teves!
Llegir-te em fa sentir especialment VIVA!

Per això, t'envio ara mateix una abraçada bellugadissa, càlida, enriallada, que es fa gran per moments... que no et passi res en rebre-la!
Agafa-la fort i posa-te-la, que no fa mal perquè és plena d'afecte!!!
L'he escollida especialment per a tu, ben bonica,
Unaquimera

Per aquesta embranzida de vida, per aquesta esnifada fresca que m´ha donat el teu relat. Gracies pel comentari que fa pujar al més alts dels egos. Gràcies per aquesta rialla que ens dones. Gràcies.


Joan / Jimbi

Perdona volia dir complet al títol de l'anterior comentari... no sé on tinc el cap...

Lileta.

M'ha agradat molt. Feia temps que no llegia cap cosa així teva.

Felicitats.

Lileta.

Hola Queca!
Viure també és rebre comentaris que t'alcen la moral (com el que tu m'has fet), conéixer, encara que virtualment, gent jove que escriu tan bé, i com diu Oscar Wilde en un llibre que estic llegint: "La vida imita l'Art molt més que l'Art imita la vida"...
Així que nosaltres hem d'estar en el bon camí.
Una forta abraçada!
FRANCESC

Viure es estar atent. Fifo

car no hi ha cap lloc que es digui "vida".
La vida és allò que cadascú es construeix i fa possible tot el que tu esmentes en el teu relat.

Enhorabona!
Joanalvol

Viure com tu molt be diues es escoliir, peroò jo afigiria que viure emb present es Viure, es quan estas atent quan et pòts adonar dels sentiments . que uns seràn plaents i altres no, peró la teva reacciò i aceptaciò als mateixos va fonformant la teva vida. Un Peto Josep.

No se si havia comentat mai cap relat teu, però si que t'he llegit en poemes i relats sempre positius i encoratjadors, plens de somriures, de tendresa i de felicitat creada amb tossuderia.
M'agrada aquest "viure és..." per l'entusiasme, per l'esperit, per la força que desprens i que tant de bò fossim capaços d'arreplegar. Fas una dissecció de la vida acurada i rodona. Però el que més m'ha impactat i m'ha empès a escriure't és la última frase: Viure és un regal. Aprofita'l i fes-lo útil. És una frase que convé que ens recordin. Hi ha tanta llum al nostre voltant i, acostumats a no mirar-la, ho veiem tot negre.

Relat dinàmic, electritzant, engrescador. Molt bo i o.k.
Subratllo las teva frase.... "viure es tornar a començar", i experimentar de nou el goig de viure.

Bon anàlisis.


Mentre anava llegint pensava, s'haura deixat "tal" o s'haurà deixat "qual"....però veig que has englobat la pràctica totalitat dels possibles sentiments que es pot derivar de dur a terme l'acte que desenvolupem des del moment de néixer.


Jo només afegiria...que: "A vegades viure és dificil d'entendre "