Perdona volia dir complet al títol de l'anterior comentari... no sé on tinc el cap...

Lileta.

M'ha agradat molt. Feia temps que no llegia cap cosa així teva.

Felicitats.

Lileta.

Hola!!

Saps què?? Em sento molt identificada amb el teu relat... fa un temps jo també era de les que em feia aquestes preguntes, i de les que plorava per qui sabia que mai ploraria per mi. Però vaig decidir mirar per mi i tirar endavant... i ara per ara, em va força bé, millor que mai.

M'ha agradat llegir-te. Vagi bé!!

Lileta

Hola!!

M'ha agradat molt. Moltíssim. Ara mateix l'afegeixo a favorits (és el primer que hi poso!).

Gràcies per compartir-lo amb tots nosaltres.

Vagi bé!!

Lileta.

Hola!

Encara que em sembla una mica típic tot plegat, no puc negar-te que m'agrada i que esperaré que pengis la següent part...

Vagi bé!!!

Lileta

El vaig llegir ja fa temps, i em vas fer riure una estona, però fins avui no m'he decidit a comentar-te.
Molt encertat... Vagi bé!!

Lileta

Mai t'havia llegit, però t'he vist pel fòrum i m'he decidit a passar pel teu raconet.

La historia del teu relat està bé, però quan dius que van junts a una festa a casa d'uns amics, quan dius que s'ha barallat amb la xicota... ja pots endevinar com acabarà la historia. O almenys, com acabarà aquesta primera part. Ademés, potser tot el que expliques es massa típic... De totes maneres, quan pengis la segona part, si pots i t'enrecordes, avisam, que m'agradaria llegir-la.

Vagi bé!!

Lileta

La veritat, es que a mi, quan el vaig penjar aqui, també em va semblar massa llarg... però el vaig escriure així per una postal, i els versos quedaven repartits d'una manera més separada i que no es feia tan pesat de llegir... però, per penjar-ho aqui havía d'estar tot junt, i no em decidia quins versos treure perquè m'agradaven tots... jejeje.

I respecte els "hem", tinc la mania de posar la "h", no sé per què... i a vegades la trec al corretgir, i a vegades ni les veig...

I tant que si!!
Llàstima que de vegades els sentiments no ens deixen donar-los l'esquena i no queda altra que afrontar-los...