UNA ANÈCDOTA SINGULAR

Un relat de: Núria Niubó
Avui parlava amb la Tata, la meva gossa, és una braco de nou anys. No és pas que m’hagi trastocat, no, és que ella em compren.
Comparant la seva edat amb la meva, tenim gairebé la mateixa, i, casualitats de la vida, hem patit els mateixos mals. Jo, mastectomia, ella també, jo, perforació de timpà de l’oïda esquerra, ella també, i l’esquerra! A mi em surten canes, a ella també, i no cregueu que sigui massa normal en els gossos, jo tinc artrosis, ella també! En quant als gustos culinaris, ja sé que no té massa mèrit que li agradi el mateix que a mi, d’això en diríem costums. Però, que me’n digueu de la música? Quan sec a la butaca a escoltar els clàssics, ella jeu al meu costat relaxada, movent la cua en els “al•legrettos” o deixant anar un llarg i fons udol en els aguts. Curiosament, quan ballo al ritme de blues, ella contorneja i rodola al meu costat.

I tornant a la conversa, aquest matí li deia,
— Tata, avui t’he de portar a la veterinària, aquella noia tan simpàtica que sempre et dóna pastetes, apa, ves a buscar l’arnés!

Quan anem a passejar només cal que li digui...
— Tata, ves a buscar l’arnés! I torna ràpid, amb arnés i corretja a la boca, saltironant i movent la cua al cent. Però avui no ha tornat.
Jo esperava tranquil•la, tot fent el meu cafetet i quan m’he adonat que no venia, surto al garatge, i res, surto al jardí, i res, de tant que l’he cridat fins i tot la veïna m’ha preguntat que passava. La porta de fora era ben tancada, tenia que estar dins de casa!
Després de quasi mitja hora buscant-la, esgotada, m’he quedat palplantada en mig del garatge, volent imaginar on és podia haver amagat, de sobte, en aquell silenci, en que només em sentia els batecs accelerats del cor de tanta excitació, sento un lleu gemec i un trits panteix, desplaçant-me poc a poc, arribo al cotxe, m’agenollo al terra i …

—Déu meu, Tata! com has pogut posar-te aquí sota?

Allí estava, entre cotxe i terra, panteixant i tremolant tota.
Sabia que m’entendria, agafant l’arnés li he ensenyat com el tancava dins una bossa , i li he dit,
—Surt bonica, surt, que no hi anirem.

Poc a poc ha sortit, seient davant meu, amb ullets de clemència i llepant-me les mans.
Hem passat la resta del matí a la saleta, relaxant-nos tot escoltant música. A la tarda, ha vingut la veterinària a casa i la vacunació ha estat molt menys traumàtica.
És clar que el preu no és el mateix, però la meva Tata s’ho val!

.........................................

Comentaris

  • QUELCOM MÉS[Ofensiu]
    Escandalós | 01-04-2012 | Valoració: 10

    Durant curts períodes de temps he pogut gaudir de la companyia d'un parell de gossets. I és increïble l'afecte que poden donar! Un bonic escrit per explicar quelcom més que una anècdota singular.

  • Que en són d'únics!![Ofensiu]
    Materile | 10-02-2012 | Valoració: 10


    Ai sí, trobo que els animals, gossos i gats, per a mi són únics. Quan em miro el que tenim a casa, i el miro als ulls, penso que tenim molta cosa en comú: potser un dia ell va ser persona i jo gossa, no ho sé. I tu, Núria has fet un relat preciós amb una tendresa que et fa cómplice de la història. FELICITATS. M'ha agradat molt.

    Materile

  • Arriben a donar tant d’amor, i tendresa [Ofensiu]
    Naiade | 01-09-2011 | Valoració: 10

    Una historia entranyable i ben creïble per tothom qui te mascota. Quan els has tingut t’adones que es fan indispensables. M’ha agradat tornar a llegir un dels teus relats tan humans.
    Una abraçada

  • L'amic com un mirall[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-06-2011 | Valoració: 10

    El nostre millor amic pot esdevenir un mirall perfecte, desentel.lat, transparent, transmissor de realitats i no tant. Ells actuen com nosaltres mateixos ho fem. Tenen por, tenim por, salten, saltem, lladren, xerrem. Tot això dins una coctelera de lletres ben ordenades, ben posades, amb aquell toc d'humor i reflexió alhora que tant s'agraeix. Un plaer de nou llegir-te. Per tant, una abraçada ben merescuda... guau!

    aleix

  • El teu gos i tu[Ofensiu]
    Narcis08 | 10-06-2011 | Valoració: 10

    sou la mateixa ànima en dos cossos diferents. Quin relat més maco i tendre, i què intel·ligents són els companys dels humans...
    Felicitats!
    Montse

  • M'agraden els gossos[Ofensiu]
    uanra | 05-06-2011

    La meva gata també m'entén quan li dic alguna cosa, per exemple: "vine!", "té!", "a sopar!", "t'agrada?"... Tampoc li agrada anar al veterinari.

    Una història molt divertida i una gossa molt llesta.

    uanra

  • Animalons[Ofensiu]
    Englantina | 05-06-2011

    A casa mai vam tenir mascota, tret d'un gat mig salvatge que es va fer l'amo i senyor de casa durant uns pocs mesos, però que va acabar enverinada per algún veï sense escrúpols (això és el que vam acabar deduïnt, però sense proves...)
    Tot i la meva poca afició als animals de companyia, no hi ha res que trobi més covard que maltractar un gos (excepte maltractar una criatura, que ja és una total abominació), sobretot per la gran capacitat d'aquests animalons per convertir-se en els millors amics dels seus amos, els més fidels i, en molts casos, els més estimats.
    Amb la teva fresca narració t'he pogut imaginar a casa, tranquil·la, compartint moments deliciosos amb la teva Tata. I me la imagino també amagada, com ho faria jo, si pogués, per no haver d'anar al dentista o al ginecoleg.
    Un relat entranyable.

  • quina història més...[Ofensiu]
    joandemataro | 04-06-2011 | Valoració: 10

    tendra i bonica. És difícil d'explicar als qui no tenen animals a casa, els sentiments que creixen dins nostre envers aquestes criatures... la meva gosseta ja és part imprescindible de la família
    encantat de tornar-te a llegir núria
    una abraçada ben gran
    joan

  • Senzillament...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 04-06-2011 | Valoració: 10

    Senzillament m’ha encantat. Encara estic somrient. M’ha agradat molt, i el final l’he trobat molt encertat... és clar que si és una anècdota real no en podia tenir un altre, però la narració, la manera d’explicar-ho l’he trobat senzillament genial!
    Ara, a les meves velleses com aquell qui diu, m’he adonat que tens més d’un treball en prosa... No t’escaparàs pas de les meves crítiques ferotges.
    Una abraçada, Núria.
    —Joan—

  • Una anècdota entranyable[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 03-06-2011 | Valoració: 10

    Concec la teva Tata i me la imagino amagant-se sota el cotxe per a evitar una visita que no deu pas ser del seu gust. A nosaltres ens agrada anar al dentista? I al ginecòleg? Doncs als animals tampoc els agrada que els hi facin mal, ni tant sols encara que intueixin que és necessari per la seva salut.
    Jo no tinc animals, però sé que la relació entre una bestiola i el seu mestre pot ser tan o més afectiva que amb una persona.
    En quant al text que has relatat, és com sempre amé, interessant, ben portat i amb aquesta manera tan peculiar que tens tu de dir les coses. Molt bé Núria!

  • Curiosa anècdota[Ofensiu]
    nuriagau | 01-06-2011 | Valoració: 10

    La teva aportació al repte és una entranyable anècdota versemblant per més que tingui com a coprotagonista una gossa.

    Reprodueixes molt bé la complicitat establerta entre l’animal i la narradora de la història

    Espero que coincidim a més reptes, eh?

    Ens seguim llegint,

    Núria

  • El pedaç del teu comentari, perquè es llegeixi millor:[Ofensiu]
    deòmises | 01-06-2011

    He trobat anècdotes entranyables, com la de la Núria Niubó i la seva Tata, que narra, amb tendresa i traspuant molta estima, la relació entre la dona i la seva mascota, una anècdota que destaca per la seva senzillesa en la trama i per plasmar en quatre pinzellades aquesta complicitat i la traducció que en fa, la protagonista, de cada moviment de la Tata. Fins i tot de la por.


    d.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Núria Niubó

Núria Niubó

148 Relats

1125 Comentaris

171648 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
ADDICTA

Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.

Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.

Sí, amics,
sóc addicta.

A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.

A vosaltres.




ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS

58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC