Tedi

No em fa gens de pena aquest home. La vida regalada i feliç que es prometia ha esdevingut un suplici i ho té ben merescut¨: per avariciós i mala persona.
Amb el teu estil àgil i entenedor ens ofereixes un molt bon relat.
Una abraçada, benvolguda Naiade !

Es podria dir d’aquest personatge masculí, que abans era “el noi més desitjat i atractiu de la facultat” i que ara és un home avorrit i fastiguejat empresonat dins una gàbia d’or des de la qual observa les vides alienes, que amb la consecució de la seva fita ha obtingut la seva penitència.
I ell que se les prometia tan felices, pobre infeliç!
Això vol dir que, tot i reeixir en la conquesta, no va saber valorar el tipus de dona a la qual es lligava de mans i peus... i ara té el que volia, però no com ho volia.

Un relat que descriu molt gràficament la situació d’aquest “triomfador fracassat”!

Ha estat un plaer coincidir amb tu en aquesta convocatòria dels concurs sobre els “Sentiments” parlant del tedi, però sense avorrir-nos ;-).

T’envio una abraçada gens anodina,
Unaquimera

Al final, el jove ambiciós del teu relat acaba pagant un preu força alt per la seva cobdícia... Una molt bona història, explicada magistralment, i amb una critica social important i necessària.
Felicitats!

i ben narrat relat, i de com l'ambició pot acabar en un atzucac absurd i avorrit. Bona feina naiade.

Hi ha moltes maneres d'expressar l'avorriment, tema d'aquest mes però n'has trobat una si més no, poc convencional, la del buscavides que queda atrapat en la teranyina que li teixeix la seva parella d'indissimulada conveniència. La llibertat que somniava l'arribista i que li proporcionarien els diners es torna presó permanent i enveja de les vides senzilles i anònimes alienes. Un exemple de que no es pot mai envejar la sort (o dissort) dels altres. Molt bona reflexió darrere d'un relat molt ben escrit i clarament reeixit.
Una abraçada!

És el que fa el protagonista del teu relat. Tot sol, buscant una vida confortable, es fa malbé el futur, el deixa en mans d’una altra persona. I no hi ha res que sigui tan absurd com renunciar a la llibertat a canvi de seguretat. No poder decidir és terrible. I evidentment el fet de no poder decidir comporta un tedi insofrible. Has construït una molt bona història, amb un final que tant ens pot fer entendre que el protagonista es resigna com que potser demà s’atrevirà a fer un pas que el porti cap a la llibertat. M’ha agradat molt!

M'ha agradat molt el teu relat. No cal que et digui les qualitats que té perquè ja te les diuen els altres ralataires.

L'ambició mal encarrilada comporta molts mals que no podem ni imaginar. Diuen que "totes les maces piquen", en aquest cas són "masses". Tot té un preu i un final... sorprenent: no és amor, és lectura.

Una abraçada,

Materile

de voler -se passar de llest sovint es paguen !
què vols que et digui amiga, no em fa pas pena aquest home

molt bon relat naiade, com sempre, per a la reflexió també

abraçadetes
joan

Aquest magnífic relat em fa pensar en el guió d'alguna pel.lícula. Aniria canviant de l'eufòria inicial al gris més negre. El somriure inicial es tornaria un ennuig permanent. Els teus relats són molt i molt propers. Sembla que estigui veient els teus personatges. Molt rebé. Una abraçada.

Aleix

Cronista de la quotidianitat, malgrat que aquesta obligui a tractar de temes que no ho haurien de ser, com els maltractaments. Amb tu entrem al dia a dia amb exemples planers, aparentment reals, que rebem amb la força de cosa coneguda i propera, tan convincent és la teva ploma. Despertes consciències.

Hi ha qui estima sense voler fer l’amor,
i hi ha qui vol fer l’amor sense estimar.
A la vida hi ha moltes coses per fer,
i moltes maneres de ser.
Es pot fer un bon paral·lelisme entre aquest tedi i el teu terror.
Felicitats pel relat!

La davallada física i moral d'un individu que, per la desitjada cobdícia, acaba mort d'avorriment. Una crítica social molt ben portada; la que sosté la idea de qui pot aparentar més de cara a la galeria, més ben considerat serà per la resta de mortals, ignorant que els diners no ho són tot. Quan falta el motor de tot que és l'estimació malament rai.
M'ha agradat moltíssim, Naiade!
T'envio una abraçada des d'aquesta Escala obstinada a fer-nos volar. Fiuuuuu! ;-)

Mercè