SOMNIS..... MALSONS

Un relat de: aurora marco arbonés
SOMNIS… MALSONS

Vells somnis de llibertat,
en vermellosos turons
de Georgia i Missisipi,
ressonen en un murmuri
que el vent ens porta amatent.

Somnis d’antiga esperança
en la justícia de l’home,
de germanor i d’igualtat
recorren cimals, muntanyes,
i totes les valls del món.

Somnis de que la mainada,
-nodrit el cos, l’esperit
amb aliment i cultura-,
gaudeixi de la infantesa
amb tranquil•litat i goig.

Antics somnis... nous malsons!

Malsons per la cruel cobdícia
dels que no en tenen mai prou,
dels que en fan del luxe un déu,
dels mercats el seu sol regne,
dels qui creuen que són ells
els qui han heretat la terra,
que s’engreixen cada dia
amb el pa del famolenc,
dels qui no perden el son
pels joves desenfeinats,
pel desesper dels ancians,
per la manca d’esperança
del poble desenganyat.

Antics somnis.... nous malsons!
Em fa mal la Humanitat!

Comentaris

  • Amb molta força[Ofensiu]
    Escandalós | 04-08-2012 | Valoració: 10

    Un poema real i escrit amb molta força, en especial la segona part que ressona com un crit. Se m'acut que els somnis de la primera part són d'aquells que es tenen quan es dorm i que els masons de la segona són d'aquells que ens tenen quan s'està despert. Em fa mal la Humanitat!

  • els nostres somnis[Ofensiu]
    Lèvingir | 04-08-2012 | Valoració: 10

    els seus malsons

    tinc un jersei que diu això

    i es que si no deixem mai de lluitar

    sempre patiràn

    Lèvingir

  • més clar.., l'aigua!![Ofensiu]
    teresa serramia | 09-07-2012

    M'agrada molt, Aurora...A través d'ell, es reflecteix la teva bondat i e teu sentit de la justícia. El teu dolor pel "mal del món". El teu desig de canvi. De millorar, d'una vegada per totes....!!
    Gràcies pel teu comentari tan generós..
    Rep tot el meu amor..., guapa!!! I no deixis MAI, d'escriure....

  • Sí, Aurora, sí, aquesta humanitat fa mal.[Ofensiu]
    Núria Niubó | 29-06-2012 | Valoració: 10


    En la primera part ens parles de la grandesa d’un home que va moure aquell món clamant la pau i la igualtat per a tots, i on són ara aquells bells somnis?
    La segona part del poema ens ho diu clar, s’han fos en l’avarícia, en l’afany de poder.

    Tornem a necessitar un M. Luther King!

    Aquest contrast que ens fa palés el teu poema és dur d’acceptar,
    però per desgràcia és tan real!

    Autèntic poema de denúncia social, que em fa mal al cor per la impotència que sento davant tanta injustícia i desordre mundial.

    Una abraçada de complicitat
    Núria

  • La primera part del poema [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 27-06-2012

    m'ha fet pensar quan feliç seria Martin Luther King si veiés que un home de color ha arribat a ser president dels Estats Units.
    De la segona part tan sols et puc dir , que se'm regira l'estómac cada cop que penso en polítics i banquers. De fet , estic pensant escriure un assaig sobre el tema.
    Espero que el teu "vell conegut" no et visiti més i s'oblidi de tu.
    Petonets , Aurora.

  • Realitat i ficció[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-06-2012 | Valoració: 10

    Magnífica poesia per la diada de Sant Joan. Reflexions en veu alta entre la realitat i la ficció, entre els somnis i els malsons, entre el desig i la crua realitat. Aurora, ens fas pensar i gaudir de la teva lletra. Rep una forta abraçada.

    Aleix

  • Carles Ferran | 22-06-2012

    Perquè els versos esdevenen plors, i l’esperança desconsol?. Els poetes no podem renunciar al nostre avui, i ens nodrim dels fets que ens envolten. Tan de bo puguem tornar aviat a escriure poemes exaltats i optimistes.

  • coincidències[Ofensiu]
    Jaumedelleida | 22-06-2012 | Valoració: 10

    A part de felicitar-te pel teu vers, si bé un xin, depriment, hem de celebrar que avui mateix hem coincidit publicar els millors relataires de la terra ferma, excemptuant-me jo, és clar).

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

141 Relats

1309 Comentaris

96789 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.