Xinxeta

14 Relats, 33 Comentaris
16730 Lectures
Valoració de l'autor: 8.38

Biografia:

Últims relats de Xinxeta

Últims comentaris de l'autor

  • Xinxeta | 28-01-2007

    Fantàstic poema, felicitats! És molt dur i trist però les imatges estan molt ben trobades.

    Per cert, gràcies pels comentaris que m'has deixat.

    Xinxeta

  • Xinxeta | 05-01-2006

    Un poema excepcional, m'ha agradat de debò.
    Segueix escrivint!



  • Xinxeta | 17-12-2005

    silenci i soroll. M'ha agradat!

  • Xinxeta | 15-10-2005

    M'ha encantat! Per una banda la imatge dels cavallers, amb les espases i els llums de les antorxes però també pel que interpreto que és una metàfora: poden ser moltes altres lluites, també absurdes. Ara que és trist que els cavallers hagin de continuar, com uns autòmats, el seu combat.

    M'ha vingut de gust llegir aquest relat, ja sé que encara en tinc de pendents, però m'ha semblat molt ben escrit i diferent de la línia que normalment et caracteritza.

    Fins aviat!

  • Xinxeta | 15-10-2005

    Bon relat! M'ha agradat aquest estel gairebé personificat, amb ulls, tota una imatge de llibertat. Jo tampoc he sabut què era fins al final!

    M'he trobat aquest relat als destacats i veig que és el teu aniversari, així que... felicitats!

  • Xinxeta | 02-10-2005

    M'encanten aquests monòlegs interiors! Les mirades d'un i de l'altre m'han recordat el teu "retrat de ..." i el final és molt bo perquè tanques bé el relat però també perquè redactes el text encadenant tots els pensaments del protagonista d'una tirada.
    Un relat divertit amb un bon títol: m'agrada que transcorri a la línia verda amb les seves corresponents parades, és un tipus de recurs que us hauré de copiar! ;-)

    Per cert, que el comentari de la Tiamat tampoc té desperdici! I quin gremi, el dels arquitectes!

    Fins ara,

  • Xinxeta | 01-10-2005

    Bé, quin principi i quin final, molt bona descripció! M'han agradat molt tots els detalls d'aquests darrers instants d'un penjat, narrats per ell mateix. Ara, que m'ha estranyat que descriguis un fet com aquest i no hi incloguis dolor, ràbia, etc. És un final diferent, en aquest sentit, dur però molt pacífic.

    Per cert, em fa gràcia veure que som uns quants a RC que ens agrada Antònia Font!

    Fins ara!

  • Xinxeta | 28-09-2005

    Una història ben versemblant que fa posar la pell de gallina, una realitat social ben popera que es nota que coneixes de ben a prop.
    M'ha agradat el fet que la protagonista passi per carrers concrets de la ciutat, aporta a la narració un context molt interessant, poser podríem traçar sobre un plànol els recorreguts que expliques. Em sembla un bon recurs i una manera interessant d'aportar significat al fil argumental.

    Felicitats per aquesta agilitat narrativa que demostres!

    Fins ara,

  • Xinxeta | 28-09-2005

    un relat 100% de festa major, tots en tenim records, que després es poden tornar en mites, o en relats! Retrates molt bé com el narrador viu la festa, amb la gent, típic grup d'amics, els perfils dels personatges i tots els elements que porten al final de la festa, quan ja comença el dia.
    M'ha agradat, però crec que els teus darrers relats (els que ja m'havia llegit) tenen més pes. Encara que emmarques l'escrit en un context també molt quotidià "papers reciclats", per exemple, o el "retrat de ..." crec que estan més ben lligats.

    Per cert, per què és 3a escena?

    L'última frase és tot un al·legat de felicitat, fa somriure, és un gran final de festa! ;-)

    Fins ara,

  • Xinxeta | 18-09-2005

    Com a comentari general m'ha agradat molt, enhorabona! La recreació de la vella Lola i de la botiga em semblen molt bones, i la història no desmereix en absolut, m'ha encantat descobrir aquestes vides d'un passat amagat ben sucós.
    M'ha sorprès, de totes maneres, que facis servir l'expressió "fotre fora" (i no sé si n'hi ha alguna altra) entremig d'un relat tan ben escrit i amb gran riquesa de lèxic, és un canvi de registre que crec que no pertoca i potser la trobada entre les dues velles podria haver estat una mica més llarga, amb més descripció.

    Et torno el comentari (i la crítica, si és que puc!) del meu últim relat perquè l'has clavat, el conte del notari ha estat la típica inspiració del llibre que m'estic llegint, Calaveres atònites de Jesús Moncada. Ara he vist que tens un relat-homenatge a aquest autor així que ja me'l llegeixo!

    Fins ara!

  • Xinxeta | 18-09-2005

    que et regala quelcom de bo, Llibre, n'estic convençuda. El poema m'ha recordat aquell clàssic de Machado "mi infancia son recuerdos de un patio de Sevilla, (...) mi juventud veinte años (...)"

    Endavant!

  • Xinxeta | 13-09-2005

    Ric, ple de metàfores, molt personal. Endavant!

  • Xinxeta | 12-09-2005

    Aquestes converses de bar universitari són úniques. Recrees molt bé l'escena típica entre estudiants, on s'hi dibuixen les inquietuds de cada un. "Anar a fer el cafè" és definir-se, relacionar-se...
    De nou un text molt proper, amè i ben escrit.

    Endavant!


  • Xinxeta | 10-09-2005

    molt i molt, de debò! La idea és molt bona i aquest personatge tan obcecat és fascinant...



  • Xinxeta | 10-09-2005

    la idea és que Personatge i Observador són la mateixa persona però m'agraden les altres interpretacions...

    Fins ara!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: