Ja tornu a ser a Relats en Català

Maleïda carrera!
que em treu temps dels amics
em treu temps de la lectura
i em treu temps del taller d'escriptura
què més em podria treure!


Però el que el temps et treu l'estiu ho torna

Salut company!
Espero recuperar la traça d'escriure ben aviat
: )
PoL

Epicuri o Epicur?
Epicurista potser?

Aquest fragment de Epicur a Idomeneus surt a l'Epistula a Meneceu
Un text espectacular, no tinc un adjectiu millor per defirnir-ho

Estimar implica silenci, però un silenci que ha d'ésser respectat

Aquí la meva petita aportació
El plaer ha d'ésser calculat

Un abraç!
Pol

Jo torno als RC després de potser més d'un any sense ser-hi

Curiós si més no
Espero que els malsons hagin passat ja
Un petó bonica!
: )
pOL

El meu comentari, després de tan temps sense passar-me per relats en català, no seria gens nutritiu per l'escriptor. Així que estalviaré temps en això. És un bon text el de l'AIGUA

Tansols dir que m'ha fet molta gràcia que avui que torno a rondar per RC hagi trobat un relat amb un comentari meu, curiós si més no. D'entre tants i tants relats trobar-ne un que jo hagués comentat no era fàcil.




L'aigua, com a font de vida i bellesa, per bandera i per trencar fronteres

L'aigua com a misteri i regal diví

Salut!
pOL

Què dur!

La imatge és molt expressiva

sempre marxen algunes persones
ara m'has fet pensar en la última que ha marxat

Tan en tan poques lletres

que és bonic vaja

Primer de tot gràcies per ser monitora, de veritat!

Segon gràcies pel coment, creia k ja ningú llegia i era voluntari...

Tercer i parlant del teu relat i és que m'agrada el final perquè sóc dels que pensa que no hi han mentides, tansols sentiments oposats que no volen entendre's com a tals.

"Vivim per viure!" no és cap gran frase, s'ha de reconeixer, però a vegades ho oblidem.
I el que vull dir és simplement que la vida està plena de coses precioses, una d'elles la creativitat i la esponteneitat d'escriure i expressar-se.

Dius que voldries que fos un invent del teu cap, jo diria més; és part de tu en el moment que tu el crees i li dones vida. Però no parlo del noi dels teus somnis, parlo del text que és part de tu.

"Seamos realistas pidamos lo imposible!"

Una abraçada
pOL :)

en una situació semblant a tu
Després d'una ràbia continguda he enviat una gran amiga a fer gargares i crec k no la recuperaré mai més...

Estic trist però mai perdré l'esperança de trobar qui m'entengui.
Aquí, on tot pot ser el que nosaltre volguem torno a trobar un somriure per sobreviure demà

Gràcies, moltes gràcies
pOL:)

Molts busquen evadir el món però jo prefereixo afrontar el dolor i combatre'l per més fort que sigui

I com viure en aquest món?
Sent tal com som.
Sense més ni més

Sempre m'ha agradat pensar que hi ha alguna cosa per aprofitar en el dia a dia. Ni que sigui el detall més mínim o la cosa més innocent del món.
Som éssers lliures i vivim en una terra on es pot buscar el que més et plagui.
Jo busco la felicitat, la il·lusió i la bellesa de sentir el dia a dia sense més remei que viure'l amb alegria

M'has fet pensar i tan!
M'ha agradat el teu relat.
Jo dic que vull viure!
Una abraçada gegant!
I un somriure


Pol Olivella

Si visc és per tu!
m'he quedat amb aquesta frase a la boca
Genial!
de veritat

Cuida'l molt eh!
que no sempre se'n troben d'aquests
Una abrçada per més lluny que estiguem!

Sempre boig però demà més viu
Pol

Jo afegiria;
Prova de matar-me que no podràs amb mi
Destrossa'm si vols que jo seguiré inmutable mentre tu et mors entre l'odi i el rencor que mai entendràs

Em diuen boig...
I què?
Seguiré difamant sempre que pugui i tu ni ningú m'aturareu en el meu camí

Vull viure!!!!

Em sembla genial.
Avui m'aixecaré per cridar ben fort!
Estic aquí i vull viure!

Una abraçada i un somriure
P. Olivella

i més concretament amb la bogeria d'estimar per més que ens dolgui.

Jo, cansat ja, em quedo amb la lliçó que m'interessa més i segueixo endavant.

Infinitud? el que no vull és que el dolor sigui infinit

Cuida't molt!
pOL

Amb la delicadesa d'una assajista i la precisió d'un matemàtic em fas palpar la terra de les terres. Realment espectacular
Ara dormo entre les arenes de la terra per descançar i esperar que el sol demà calenti la pedra que duc per cor, maleit per estimar massa i no ésser estimat

Genial el poema!
i gràcies pel comentari, estic segur que et seguiré llegint (:

Una abraçada i salut!
pOL

Genials les imatges presentades com a flaixos ràpids.
Genial de vitat, m'agrada molt
El tema especialment

"Per un món amb la consciència de l'aigua i la bellesa d'ella per Bandera!"

Salut i ànims!
pOL

Jo encara em faig la mateixa pregunta. Estem curtits de tantes trompades amb el món. Encara ens queden les marques de la última batalla contra l'amor i em presegueixen fantasmes de fa gairebé un any però seguim tenin el cor de sucre.

I que vinc a dir? doncs que si et protegeixes massa dins d'una closca dura als cops, la foscor t'amagarà moltes de les coses per les quals val la pena viure.
Jo decideixo continuar arriscant-me amb l'amor i la vida. M'arrisco que em facin mal, m'arrisco a que em destrossin el cor per més vegades que el deixi als peus d'una dona i m'arrisco a que la dolçor del meu cor es torni amarga i desagradable.
Això sí, de cada batalla em faig un cor més acostumat a la sang i a les ferides de les dones.

Encara que masses vegades divago sense rumb diria que cal posar ordre a les coses que ens passen pel cap.

Una abraçada gegant de relataire extranger
Una abraçada!
p.Olivella