Preguntes indiscretes

Benvolgut relataire:
Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

Cordialment,
Junta de l'ARC

Benvolgut relataire:

Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

Cordialment,

ARC (Associació de Relataires en Català)

Un text que empra, fonamentalment, el diàleg. Però permet centri aquest comentari en el paper del narrador.

Un relat que enganxa ja des del primer paràgraf. Diuen algun entesos que cal estudiar molt bé l’inici del relat per tal d’aconseguir que el lector prossegueixi amb la lectura. En aquest cas, les tres primeres línies d’aquesta història en són un exemple:
” Un núvol de fum sura amb suavitat per l’aire de la cambra cercant la llibertat que acabarà amb ell. El cigarret dibuixa imaginaris personatges enllà dels dits d’un home jove que somriu feliç. S’ha buidat del tot, i se sent més ple que mai.”

El narrador del relat comparteix el secret amb el lector (d’una forma no explícita) al final del relat. Un desenllaç que sorprèn al lector i, probablement, al protagonista no sabem quan.

Ens seguirem llegint,

Núria

... que la teva inventiva com a poeta. I ho dic amb tota sinceritat. Els teus relats narrats, siguin diàlegs o siguin de la naturalesa que siguin, són molt precisos i molt més compensats, o inclús diria que equilibrats, amotllats, sencers... que alguns poemes que t'he llegit.

I ja saps que a mi no m'agrada escriure gaires relats, que tota la meva producció la baso en la poesia i en prosa poètica... exceptuant algún relat que no es destaca per res.

Feliços 100!



Centellejant!

Per què ens obstinarem en saber, de vegades, massa coses dels demés.
Ah! Una pregunta: El teu protagonista quan va fer la pregunta, ja en sabia la resposta?
Ben narrat, Ferran, ben narrat!
—Joan—

Guardant el secret fins al final (com ha de ser) i amagant-lo amb habilitat, molt ben escrit amb la marca de la casa d'una factura impecable i precisa. Felicitats a tu també per la tria del mes. Una barretada per a tu, Ferran!

Enhorabona!

El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes de desembre de 2010.

Gràcies per participar,

ARC

El que a mi em sembla és que, igual que tots hem sabut la veritat, també la sap el noi protagonista.
però el que compta és la veritat que cadascú es construeix, oi?
Som animals polítics, va dir Aristòtil. Si traduïssim polític per fabuladors, potser l'encertaríem més.
La literatura és la feliç mentida, o sigui, la veritat més veritable, quan se'ns fa creïble. De la mà d'autors com el darkman, per exemple.
Salutacions!!!
franz

Benvolgut/ada relataire:

Des de l’Associació de Relataires en Català (ARC) volem recordar-te que està en marxa el Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 “Barcelona, t’estimo”.

Et convidem a consultar les bases d’aquesta convocatòria actualitzada (les trobaràs a la pàgina d’inici d’RC) i a participar-hi de nou amb el teu relat (només cal que s’adeqüi a l’extensió prefixada i que pertanyis a l’Associació).

Gràcies a l’avançada,

ARC

La veritat és que les preguntes són molt perilloses perquè ens podem trobar amb respostes que no ens agraden o que ens facen mal.
Però sí, normalment l'amor junt al gaudi i el desig és la medicina a tot mal, i la dona sap fer moltes més coses que no només dir-li que l'estima i és fer l'amor, acte on s'ajunten tots tres sentiments i claus que t'he exposat abans.
Però una altra cosa és el preu de la saviesa, saber-ho tot és morir de paranoia.
Deia Lacan i Dalí que el coneixement és paranoic per globalitzar la realitat, aquesta era llur teoria.

Una forta abraçada de Vicent.

Relat juganer i misteriós com l'ombre de la personalitat dels dos protagonistes. Quasi desconeguts que han aconseguit congeniar, ni que sigui per uns instants. Un to llanguit i decadent molt encertat.

Com d'una idea tan senzilla has aconseguit un relat tan sòlid. Efectivament, hi ha preguntes que és millor no fer, no sigui cas que les respostes siguin la nostra perdició. Potser no cal temptar la felicitat si per casualitat apareix, perquè és massa fràgil i qualsevol cosa la pot malmetre. Gaudim del moment sense més curiositat que la que propicia la situació. Un bon consell, home fosc, sobretot per posar en pràctica en aquest nou any que és a punt de néixer. Feliç 2111! Una abraçada.

Com diu la noia, no sempre és prudent voler saber la veritat... Un altre bon microrelat, darkman...