Por

Quantes vegades he sentit aquesta por!!
...
Por de ser feliç i por de deixar de ser-ho.
Por d'estimar massa i por de deixar d'estimar.
Por de sentir i por de deixar de sentir.
Por de descobrir i por d'estancar-se.
...
M'agrada com has expressat aquest sentiment de por generalitzada, que la majoria de nosatres hem sentit en algun moment.

Fins la propera, et seguiré llegint!!

valents i forts que podem ser...tots en algun moment o altre...tenim por...realment no m'imagino la vida sense el sentiment malvat de la por...
un petó!

M'ha agradat molt el teu poema, i l'he escollit entre tots els teus escrits pel títol. Jo moltes vegades sento por i volia veure com la sents tu, o almenys com transmets aquesta por que els humans d'alguna manera sentim en algun moment o altre.
Un poema bonic i angoixant, alhora...

Per cert, m'agrada molt el que has apuntat a la bibliografia, és un diàleg preciós.

Por, que terrible pot ser tenir por, però a la vegada, la por ben portada pot ser... excitant (?). Tenim por a moltes coses, però aquesta mateixa ens fa enfrontar-nos-hi, lluitar per superar les pors ens ha d'ajudar a ser millors, o com a mínim més forts.
Jo afegiria, ‘por a descobrir que el somni pot no ser real...', ‘por a no ser nosaltres mateixos...' i ‘por a no tenir por!!!'.
Vull tenir por, perquè m'ajudi a estar alerta, vull tenir por per continuar vivint.

un petó i una abraçada,
Jordi.

He llegit el teu poema i després l'he mostrat a la meva al·lota, Tinc que dir que l'he agut de traduir pq ella no enten el català.
Diu q es molt bo, q expresses molt be aquest sentiment de por.
Fins un altre relat

Els éssers fantàstics com les fades que es contemplen en la lluna no han de tenir mai por; solament s'ha de tenir por d'allò que es coneix, però no d'allò que es desconeix, la por és la força dels poderosos, quan es perd la por que passa.... arriba la revolució!
Et dedico un haikú.:

Petitona, ets
la riallera dolça,
més animosa.

( la riallera dels boscos de Gracia)

Aquesta por que jo diria que tenim tots;
la por de viure i ser feliç,
és una por sana, una por de l'existir.

Quan neixem, ja neixem plorant,
i plorem tots, perquè sortim d'un espai maternal intern,
on ja mai més no podrem gaudir.

Però no sé si per culpa d'aquest fet ( el fet de néixer, que per altra banda és meravellós ),
doncs que malauradament hi han altres pors encara més fotudes, com les pors a patir depressions, per posar un clar exemple.

En fi!!

El què hem de fer, és viure la vida i acceptar aquesta POR que pertany a les nostres vides.

ÉS EL JOC DE VIURE;
FORMA PART DE L'ESPECTACLE DE LA VIDA.

UNA ABRAÇADA ILARGI!!
ENS VEIEM A LA TROBADA!!

Hola, Ilargi!

Pel què sembla, som una bona colla els que hem titulat un relat nostre "Por"...

Només volia dir-te (i potser va una mica per tots nosaltres, perquè a vegades repetir un títol ens crea la mateixa sensació que trobar, en una festa xic, a una altra persona amb el nostre mateix vestit "exclusiu") que hi ha moltes maneres d'expressar les nostres pors, perquè la por és una i són moltes, tantes com persones.

I tu expresses la por amb la tendresa i sensibilitat que acostumes.

Fins la trobada.