Naixements

És un relat fantàstic: molt ben escrit i amb les paraules justes per poder transmetre les dues cares d'un mateix fet.
L'egoisme i l'amor autèntic, els dos trobats en persones antagóniques.
La dona que més té és la dona que menys amor té per a un fill; la dona pobte, que tindrà un fill fruit d'una violació, és la dona més generosa...
Un relat ple de paraules que aboquen a les reflexions.
Fantàstic! Has sabut fet-nos estremir.

Una abraçada amb molt sentiment,

Materile

Dues maneres molt diferents de veure la vida... la vida feta carn a través d’un fill. És trist que hi pugin haver persones que la intenció de tenir un fill no vagi més enllà d’un projecte de recolzament a llarg o curt termini.
És un relat molt bonic, trist però bonic. M’ha agradat molt Nonna, el desenllaç és fort, però tots sabem que és a través de les coses fortes que som capaços de reflexionar. La vivència de l’Aixa és dura, molt dura, la d’una dona pobra que no ha tingut els suficients recursos per salvar una vida. Per altra banda tenim la Michelle du Bois, que amb recursos de sobres acabarà manipulant i decidint el “sí” de vida que ha engendrat... repeteixo, és trist però desagradablement real i actual.
També se t’ha de felicitar per la redacció Nonna!! S’entén que agradi molt i que n'estiguis satisfeta!! I deixem dir-te una cosa!!! Sobretot no deixis d’escriure... em vaig quedar enganxat al teu mur amb relats com el de Martina i Evocació... i ara amb aquest Naixements!! (entre d'altres!)
Una abraçada molt gran Nonna... et desitjo un gran i pròsper any 2014!

Cesc

Hola Nonna,

Moltes gràcies per haver-te llegit el relat i pel comentari que em fas.
Sé que no t’agraden quan són massa llargs però, tractant-se d’un tema com aquest, no podia reduir més.
Evidentment el tema que exposo no és biogràfic, però la dedicatòria sí que és totalment certa.
Malauradament he pogut anar seguint el procés d’aquesta malaltia tan terrible quan una molt bona amiga, bastant més gran que jo, la va començar a tenir i en cosa d’uns tres anys pràcticament ja no té ni identitat ni personalitat.
Hem d’aprendre a valorar la salut quan encara la tenim!
Una abraçada.
Gemma

(Procuraré no allargar tant)

meravella, aquest dibuix punyent de les dugués realitats que ens envolten, el món banyat de diners , èxits i egoismes, i la injusta realitat de persones meravelloses que viuen lluitant, i en el seu cas lluiten vivint.
El seu amor, el seu somriure, que son exemples de vida no sé perquè, ni com, ni quan, podrem anar més enllà, deixar de ser desenvolupats i convertir-nos en un món algun dia humanitzat.

quina angoixa, que trist. El relat boníssim, però, i ben cert tot plegat. Hi ha qui ho té tot, com la cantant d’opera, i ni s’adona de la sort que té en un món ple d’injustícies i patiment, com és el cas de l’Aixa. Pobrissona l’Aixa, a ella que es mereix, i necessita, alguna alegria tot li va malament. I la realitat de la majoria de la gent del món és ben bé així, frustrant.
Celebro retrobar-te. Tinc tan poc temps de passar per RC! Gràcies pel teu comentari. Si vols assabentar-te de com va ser la creació del meu conte, la trobaràs en aquest enllaç (amb la música que em va inspirar inclosa):

“L’onada” o l’experiència d’escriure amb el rellotge al davant

Quant als meus llibres, l’últim és aquest:

Notícia: ja ha sortit!

Petons!
Shaudin

Quin sentiment d’impotència, de injustícia has sabut plasmar en aquest dur relat.
Encara que amb un nus a la gola et felicito Nonna per aconseguir denunciar tan bé aquesta trista realitat que succeeix a diari.
Una forta abraçada

No me'n puc avenir com, en aquest segle en el que estem vivint, es puguin donar aquests contrastes i, el que és pitjor, que els assimilem amb tanta naturalitat. "Són diferents móns" diem, "diferents cultures. Els seus governs no fan res per a solucionar els problemes que tenen aquests pobles". I potser és veritat. Però això no ens excusa de sentir vergonya per preocupar-nos pels nostres petits capricis i interessos, mentre en altres llocs es lliuta per la supervivència. No sé cap on va el nostre món, però hi ha una cosa certa: hi ha d'haver un canvi radical en la nostra manera de viure. Si no ho fem així anem abocats al caos total.

Un petó molt fort, nonna_carme

Moltes gràcies pel teu comentari Nonna, sempre precís i encertat.

L'acabo de llegir perquè estic apunt d'anar pel sopar però encara estic ficada a l'ordinador.

El petit i la mare ja estàn molt bé, només té de dir que dissabte passat va fer un mes i ja pesa 3,650 més o menys, és un tragón!

Aquest ens ha sortit morenet, de moment, l'altre és rosset i amb els ulls molt grans i molt blaus, sembla un príncep. Per ara sembla que el vagi acceptant bé. Esperem que sigui així i no comencin a venir els gelets.

Una abraçada i et puc assegurar que m'agrada moltíssim rebre un comentari teu. Els trobo molt encertats i fan reflexionar...

Gemma

Aquest dos naixements no són fruit de la casualitat, sinó un punt més d’una llarga trajectòria vital, la de dues dones que viuen en mons totalment diferents, malgrat habiten el mateix planeta en una mateixa època.
Cadascun d’aquests naixements també és el primer punt d’una nova línia, que pot ser simplement la continuació d’una de les dues trajectòries anteriors, o una d’ absolutament nova, que trenqui les previsions aparents per a ella.
Fins i tot, algun d’aquest naixements pot arribar a canviar el món on han tingut lloc... Tant de bo sigui així per a les Aixa que encara són a temps de tenir un futur millor!

No volia, benvolguda Nonna, que en aquest dia et faltés un comentari meu, així que aquí ho tens.
També et vull fer arribar en um dia en què els amics es fan obsequis, un poema molt especial per a mi, i encara més especialment especial en aquesta diada: Dedicatòria ( si cliques damunt la paraula en color, ho trobaràs de seguida! )

Et desitjo una BONA DIADA i t’envio una abraçada vermella,
Unaquimera

Que trist el futur que li espera a la filla de la “gran diva”, la vanitat de la seva mare la pot marcar per tota la vida.

Que trist el present i el futur de l’Aixa... que injusta és la vida a vegades!

Moltes gràcies pels teus comentaris Nonna, una forta abraçada i feliç diada de Sant Jordi.

Gemma

És un relat que m'ha arribat al cor. Que fàcil és, per una persona aristocràtica a la qual la sort de la vida li somriu, tenir una criatura avui en dia. En canvi, que difícil és per a la gent reprimida i amb un status que es fa cada cop més patent en el nostre planeta per culpa del creixement demogràfic i les anades i vingudes de problemes que haurien de solucionar polítics que només saben estar al nivell de la mateixa aristocràcia, tenir i mantenir amb dolçor, un nen o una nena per al/la qual el futur tremola d'esquitxos de mentides a les quals els ha dut la ignorància de les persones benestants que es conformen amb tot perquè ho ténen tot.

Emotiu i fet amb ànims de denúncia compromesa. Molt bo.


Sergi

Aixa, Nonna! Aix!!!
Muacs!!!
Mercè

Has explicat dos casos totalment oposats que malauradament es presenten ben sovint. Rics i pobres. Quins contrastos més inhumans hem de viure els humans.
El cas de l'Asha et fa posar els pèls de punta i et fa pensar amb el destí de cada persona. Amb les injustícies que els toca patir a milers de dones que, com ella, veuen frustrades les esperances de tenir una vida mínimament digna.
M'ha agradat molt aquest relat, Nonna. És una clara denúncia de fins on pot arribar la maldat de l'ésser humà, de fins on pot arribar el patiment de milers de persones; i, també, que, a la fi, tots depenem de la sort o de la dissort que "algú" ens ha assignat.
Un petó mooolt fort, estimada Nonna.

Mercè

Hi ha vides diverses, mides diverses, veus petites arreu del món que demanen auxili. I també n'hi ha d'altres que no en demanen gens. La vida en negatiu també existeix, encara que no agradi. Un relat de cor immens, de vida, però. Endavant amb ella! Una forta i vital abraçada!

aleix

i com bé dius és dur, molt dur i colpidor

el teu relat dóna molt per a la reflexió nonna
moltes gràcies per tot

una abraçadeta
joan

No sabem qui ha triat el lloc on hem nascut.....
En el teu relat hi veiem, clarament, com l'èxit i el nivell de vida alt , ens podem fer més indiferents davant una geatació. I, a la inversa: com la duresa pot fer-nos valorar millor el fet extraordinari de ser capaços de donar la vida malgrat les ferides rebudes. Un tema apassionant, carme!!!!....felicitats, de tot cor.

... diferents vides,
i sempre les paraules retratant realitats.
Les desigualtats socials ja varien els naixements.
En el món uns viuen, altres sobreviuen i uns mai arriben a néixer.
Felicitats pel relat, crític amb la realitat.
Una abraçada