Mirall de pluja

com es pot tenir una percepció tan semblant de la nostra pròpia imatge emmirallada en els tolls de pluja.
El teu poema és vital, suau i molt tranquil. Moments de calma que plouen dins teu, formant part de tot allò que sents i ets...

El meu és més exaltat, curiosament hi ha imatges que poden semblar metàfores, però són reals. Em vaig mullar, vaig cantar (afortunadament la rambla estava deserta),vaig trepitjar tolls i vaig córrer. En fi vaig fer tot allò que li dic a la meva filla que no ha de fer per no agafar un refredat ni ficar-se feta un cromo.
Amb els anys no se m'acaba de curar aquesta bogeria davant de moltes coses que m'emocionen i en semblo formar part.
Em faig un tip de riure quan m'imagino fent el mateix si arribo a velleta. Potser hauré de saltar-me l'apartat del córrer...

M'ha fet molta il·lusió que compartim una sensació tan vivificant de pluja i vida.
Gràcies de tot cor per estar sempre tan propera!

Una abraçada molt gran!

Tranquil·litat, serenitat... la pluja no fa mal.

Les teves paraules assosseguen i apaivaguen qualsevol neguit.
Ens ungeixes amb els teus versos penetrant realment en la paraula, Glòria.
I, en efecte, en tens prou amb la pluja més xopa de la certesa.

Petons Lavínia.
PS
Dau de set colors dins un got mig buit... fins demà, dormiu.
Ens bressoles Glòria. Gràcies.
:-)
Corsaví, Catalunya.

L'olor de la terra mullada i el sol entre els núvols i els colors en el cel... m'encanta i ho descrius perfectament, mol bonic!

... de terra mullada per l'aigua de pluja, necessària, ens acompanya en la nostra existència...
Un bri d'herba... un mirall de natura... un començament seguit... una son tranquil·la...
Tot això és el teu poema!

fantàstic trobar un xic de poesia quan tens un mal dia. Tan de bo plogués avui i pogués fer el que aquí ens exposes...
"Emmirallat
en un doll
d'aigua de pluja
al carrer."

Thalassa

...d'aquesta pluja tranquil·la cauen formant versos de manera senzilla. Ostres! Vés per on!Acabo de fer un rodolí! Serà que m'inspires?

Vinga, ara seriosament: m'ha agradat el lleu degoteig dels mots, símil precís de la pluja. Però sobretot m'ha impactat el joc de miralls:el real que et torna la imatge del teu jo, i el doll d'aigua al mig del carrer.

Efectivament: què som, sinó un petit jo?

LLIBRE

Respiro a fons i sento la olor de la pluja, la seva humitat com m'envaeix llegint el teu poema.
Al carrer ara no plou, però dins del meu cap sí...
Felicitats.

postal hivernal. Pluja suau, arc de Sant Martí, el mirall de tu mateixa... Has deixat caure els versos amb la suavitat de la pluja d'hivern. Una descripció delicada, senzilla, agradable... Enhorabona! I com diu la mar, mai és massa tard!
Ah, i moltes gràcies pel teu comentari a Des de l'enigma d'Almirna a un Cap d'Any mogudet. Carta de l'autor.
Una abraçada

Vicenç

preciosa imatge de pluja la que descrius en aquest poema

(em sap greu no haver-te llegit abans... però mai és tard)

felicitats!

una abraçada

llegir, ara, de nit, que en un got es pot contenir l'arc de Sant Martí. M'encanta

M'ha semblat un poema molt ben trobat, cuidat i precís.
Felicitats, a veure si en podem llegir més!
Manu.

el tu poema segueix la cançó de la pluja i sembla que la puguis sentir. m'encanta veure que hi ha més gent a qui agrada la pluja. preciós.