Un senyal inequívoc a l'aula.

Un relat de: Lavínia
De cara a la pissarra, en sentir l’olor a cremat, la Mafalda va aturar-se en sec. En girar-se, va veure el fum que feien uns papers als quals algú havia calat foc. I a la seva hora de matemàtiques! Però què s’havien cregut! Tan bé que li havien parlat d’aquest “insti”, per això l’havia posat dels primers a l’hora de sol·licitar el trasllat d’on treballava abans.
No havia calgut preguntar qui havia estat. La Jessy, una alumna modèlica, duia encara l’encenedor a una mà. La Mafalda no estava ben segura d’haver-hi anat caminat fins allà perquè quan es va adonar estava trepitjant el foc amb els peus ficats dins unes botes de cent vint euros!
Jessy! A què ve això a classe? M’ho vols explicar?─ li digué a la seva alumna amb veu sorda. No volia cridar. I referint-se als altres alumnes ─: Ja n’hi ha prou!
No va dir hòstia perquè era a l’aula i...
─Mira, profe... mira, Mafalda ─va sentir que li deia la Jessy ─ l’altre dia vas començar a fer equacions i et vàrem dir que no t’enteníem i tu vas contestar-nos que era fàcil i ens ho vas tornar a repetir...
─És la meva obligació i ja sabeu, quan no entengueu alguna cosa, m’ho dieu que us ho explicaré perquè després us ho poso per deures i...
─No, Mafalda, no. És que ens ho tornes a explicar igual! I quan arribes, en lloc de dir-nos com ha anat els deures, poses la solució a la pissarra i no entens que ens hem quedat igual ─va contestar la Jessy. I mirant la resta dels companys ─: per això he cremat els dos fulls amb els meus resultats dels deu problemes, sols n’havia fet quatre de bé! Era una manera de cridar l’atenció, saps? Perquè parlar, parlar... T’adones, oi? Ara ens has fet cas.
La Mafalda s’havia quedat d’una peça. De sobte en Pep li vingué a la memòria. Tantes vegades que li ho havia dit durant els quatre anys de convivència. N’havia quedat ben tipa, hòstia! Ara ho sabia! Havia d’haver cremat la televisió qualsevol dia de cap de setmana!

Comentaris

  • Alliçonada![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 31-03-2016

    Un fet alliçonador que en aquest cas ve donat per part dels alumnes. També d'ells n'aprenem moltes coses els mestres! I no només a les aules... sembla ser que també es pot traspassar a la vida quotidiana/casolana. Amb el toc final humorístic dones ales al relat. Ben trobat, Lavínia!

  • Fals encoratjament...[Ofensiu]
    brins | 26-03-2016 | Valoració: 10

    Un fet quotidià a les aules molt ben explicat, Glòria. Quan els mestres diem que alguna cosa de les que expliquem és "molt fàcil", ho diem amb el cor, però no ens adonem que les nostres paraules avergonyeixen l'alumne perquè li desvaloren la capacitat de comprensió.

    El sorprenent final és impactant. Felicitats!

  • Contundent[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-02-2016 | Valoració: 10

    Un relat contundent, Lavinia, perfecte per reflexionar sobre la feina dels Mestres. Quantes vegades sentim això que ella diu "això és molt fácil". I no ho és gens, i et fan quedar amb aquella cara de ruc perquè no ho saps fer, i et sents un zero a l'esquerre pensant que els altres si ho poden fer i tu no, sobretot quan es parla de les noves tecnologies. Tot és molt fácil i no ho és. Una abraçada i m'alegro molt llegar-te de nou, Gloria.

    Aleix

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 03-02-2016 | Valoració: 10

    Un relat que pot ser real i tot. A vegades tenim de fer coses perquè ens entenguin i no en sabem massa. En fi m ha agradat
    Montse

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: