Amant del dòric

Un relat de: Lavínia
Amant del dòric
M’havia deixat la gorra i feia tant de sol que em tapava el cap amb un còmic que em vaig comprar a l’aeroport de Barcelona. A la fi estàvem al Parc Arqueològic de Selinunt.
−Mira, quina meravella, Joan. Fixa’t en la columnata. Quina fermesa! El dòric és un estil sòlid, oi? Entrem que...
De sobte, en Jofre va quedar callat. Jo també. Tots dos estudiàvem a la universitat de Barcelona i érem de vacances a Sicília. Era una autèntica meravella pera dos futurs arquitectes contemplar l’estructura del temple.
−T’hi has fixat, Joan? −Em va dir quan va recobrar la paraula
−Esplèndid!− Vaig contestar-li. I mirant el meu amic−: Els grecs van ser la font d’inspiració de Pal•ladi al segle XVII...
−No, home, no. Fixa’t quines formes tan turgents... – va dir-me tot i agafant-me el cap i girar-me cap a la dreta mentre caminàvem vers el temple.
Llavors vaig veure unes dones que ballàvem amb túniques blanques que imitaven el peple grec. Cridava l’atenció la que més a prop estava de l’entrada. Era morena i entre els plecs de la peça de roba treia les cames fins a la cintura. Unes cames fermes i poderoses que, en estar gairebé a dos metres de distància, em van semblar que feien per a un cos de malucs plens i pits prominents. Una deessa mediterrània! Hi passàrem pel costat i ens endinsàrem per la nau sense sostre. De tant en tant, giràvem el cap per si vèiem el grup de dansarines. Al cap d’uns moments ja havien plegat i s’encaminaren vers nosaltres. En passar pel nostre costat, els meus ulls buscaren els de la ballarina que ens havia deixat embadalits. Ni ens va mirar, però! Quin cos i quines cames, vaig pensar. Era com una Hera, una Afrodita, una Atenea. Em creia un Paris qualsevol?!
Aquella nit vaig somniar amb dues cames arrodonides i fermes que em venien a buscar. No. Era tota la columnata del temple que s’havia metamorfosat en cames. Cames de pedra? O no ho eren? I de qui eren? Només sé que les més potents, fermes i altives anaven directes cap on jo era. Eren d’una divinitat ancestral? Eren les de la ballarina? O, potser, eren de l’Increïble Hulk!

Comentaris

  • Bona arquitectura...[Ofensiu]
    rnbonet | 20-11-2018

    ...eixa de les cames! De vegades, pescant vora mar, m'he trobat meravellant-me amb un 'exemplar dòric' com les que ens dibuixes..

    Salut i rebolica!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: