Rosa

Un relat de: Lavínia


Amagada dins d’una rosa encarnada,
miraves la vida.
Amb arrugues als ulls i les venes inflades
tornes a la flor
en la nit que s’apropa pacient
i no l’has cridada.
─No t’amaguis de mi que no et vull mal─
t’assegura amb calma.
Mentre s’atansa als pètals marcits,
ocells blaus et duran una altra rosa
esplèndida i pura,
com si fos diamant, per suportar
el pes de tants anys
de mans i cor abraçats a la paraula.

Comentaris

  • Enhorabona!!![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    El teu relat ha estat seleccionat per formar part del recull L’estimem perquè és la nostra! que l'Associació de Relataires en Català publicarà al voltant del mes de febrer del 2013.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada, t’agrairíem que ens facis arribar l’autorització de publicació corresponent

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic (leela.arc@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

    Cordialment,

    Comissió de Concursos


    TEXT D’AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu: leela.arc@gmail.com

    En/na ......................................................................................................... amb DNI. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ......................................, del qual sóc autor/a, en el recull L’estimem perquè és la nostra! i a fer-ne difusió pels mitjans habituals de l’ARC.

    En aquesta publicació vull constar amb el nom/pseudònim d’autor/a: .................................

  • molt bó[Ofensiu]
    pixa-pins | 15-07-2012

    Molt bon poema, com et diuen més abaix, ple d'imatges suggeridores, però conservant un to contingut i sobri.

    M'ha agradat molt.

  • Collons!!![Ofensiu]
    rnbonet | 12-07-2012

    Eriçons a flor de pell, imatges iompensables.. Poques paraules -i amb cap mot sobrant- per posar a un flascó -obert, així sí- un condensat de vida.

    Salut i rebolica!

    PS. Quant de temps, xicona!