La ventafocs bavaresa

un viatge modern pels clàssics contes.

Viatjant al castell de Ventafocs, amb mòbils, BMW's i sobretot somnis.

L'he hagut de llegir dos cop perquè a l'inici no m'havien quedat del tot clars tots els personatges.

Els contes són l'inici a la literatura pels més petits. Amb ells comencem a descobrir l'encant dels llibres i podem assaborir el gust de les paraules.

Es nota que t'has informat (o deus conèixer bé la zona), ja que ens anomenes cada un dels castells, ens parles dels llacs, i ens transportes als espais com si ben bé ens trobèssim allà.

Després del petit viatge, vaig a endinsar-me altre cop amb la feina...!

ens veiem entre lletres, contes i històries!

vagi bé,
Gemm@

La ventafocs (clàssica) ens va posar sobre la taula exemples que podien engendrar negativitats a l'esperit humà; exemples com l'enveja, la vanitat, la gelosia, al poder, als objectes materials... Va atorgar (i atorga encara, descaradament) uns paràmetres emocionals més o menys intensos, transmeten el missatge simbòlic (en l'espai i en el temps), esdevenint-se -això sí- propagandístic. Però, la ventafocs és el paradigma dels finals feliços (...?)

Avui, units al desenllaç, amb el triomf (s) ens podem trobar amb el prestigi, doncs l'èxit ha de ser mostrat. El producte s'uneix al poder fer... possibilitat de poder... seduir... conquerir; de tal manera que, la "ventafocs moderna" sempre està subjectada a l'acció de la mercaderia, que suscitarà en ella el prestigi i la victòria...

Qui més qui menys recorda el conte... El conte és molt vigent en l'actualitat. Els objectes es transformaven: un ratolí de porxo polsós en cotxe, o una carabassa en una carrossa. Avui en BMW'S i altres artefactes. Aquí, podem tenir present que la mentida, les ofenses, la falta de respecte i l'interès desmesurat per els diners formen part del conte de la ventafocs... La trampa "actual", en molts aspectes socials, estètics, humanístics, polítics... del nostre segle XXI, ens mostra que la "superficialitat de les coses" i "la mentida que ens volen vendre" és el camí més ràpid per esmenar aquesta situació. L'agressió constant (alguns mitjans de comunicació... i TV..., la publicitat i els contes de fades moderns...) cap a les persones, degrade'n el seu físic, la seva moral...; doncs qui, per no ser igual al pròxim demostra poder. No sé si "vivir del cuento" té alguna cosa a veure, segur que sí...

molt encertada aquesta barreja de realitat i ficció, de BMW i castells, de mòbil i Ventafocs. Tens raó, que els contes bons són universals, universals en l'espai -tenen vigència i s'entenen arreu del món- i també universals en el temps, com dius tu, serveixen per sempre... potser no exactament de la mateixa manera ni amb els mateixos finals feliços amb tot allò dels anissos, però com a ensenyaments sí que serveixen.

Ara, malauradament, hi ha gent que es pensen que són en un conte de fades i no s'adonen que si viuen la realitat com si fos un conte, passa el temps i el conte pot acabar malament, molt malament.

És clar que és millor aquesta ingenuïtat i després mirar d'arreglar-ho tot com puguis, quan vagin mal dades, que no pas tancar-se en l'escepticisme i el pessimisme, que duen a la passivitat. I que encara és pitjor viure en el cinisme, com alguns que dediquen la vida a aprofitar-se de la ingenuïtat d'aquells que dèiem primer, i els exploten quan van mal dades, i no els deixen aixecar-se. I converteixen els seus contes i els seus somnis en un malson gòtic.

Bé, no sé per què m'ha vingut tot això al cap, deu ser que necessito vacances. La setmana que ve, espero...