Irina

Si te el fill no és sentirà sola, que per treballar de Puta una no te perquè ser una Puta en tot.

Aquest homes com el del teu relat saben molt bé les dones que trien per reduir-les i estic d'acord amb un comentari que t'han fet, que el fill no conegui el pare, no es mereix un pare com aquest, ningu és mereix tindre a prop essers tan despreciables com els maltractadors.

quan detecto un home d'aquest a prop soc, com a mínim, molt antipatica

... que el tingui i mai li digui qui és son pare, avui en dia hi ha moltes dones que decideixen portar endavant una maternitat en solitari, perquè tot i no tenir un home al costat decideixen que ha arriabt el moment de ser mares.

No poso nota perquè normalment no ho faig, sóc més partidària del comentari crític que no pas d'avaluar amb un número; però m'ha agradat molt el text

Encantada de llegir-te

Aina_R :)

Sisplau que la Irina no el torni a veure mai més.
i que tingui el fill si vol, i sobretot que mai li digui que el seu pare era un cabronàs acabat.
Que li digui que el seu pare era un home dolçi tendre, que se'l va endur una malaltia però que l'estima des de el cel.

gypsy

que m'ha agradat molt i és cert, Irina és el nom en rus d'Irene que vol dir Pau.

Seguiré amb el coment

...si a algú l'interessa, com deies Alícia quines sensacions et transmetia el nom, Irina vol dir Pau. És un orgull per mi portar aquest nom!!!

M'encanta el nom, i reflexa una realitat, de moltes Irines. Reflexes una realitat, i ho fas de forma brutal sense deixar res en el tinter, parlant clar, i al hora donant una tendersa a la imatge que ens fa comprendre posar-nos en la situació de la Irina. És dur i díficl parlar d'aquest temas i ´tu ho fas amb poques paraules molt ben portades, amb el terme just de duresa i de tendresa. Molt bé.

Segueixo el meu coment, però ja et felicito, tens alguns relats genials.

Ostres tu! Quina força! Quina energia que desprén aquest relat! Mentre vas llegint sembla que puguis sentir els crits i la ràbia que es va escampant per l'habitació! Molt bó! L'he trobat genial! Una molt bona manera d'enfocar aquest tema. Sap greu la forma de tractar-la d'ell.

Està molt bé!
Gemm@

M'he quedat bastant pensativa...aquest relat m'ha transmès tristesa, m'ha fet llàstima l'Irina. Per altra banda, és un tema ben trobat, sovint, mai es planteja que les putes tinguin sentiments d'amor (i fins i tot maternals), oi? Per això m'ha agradat el teu relat. A més, trobo que escrius molt bé. Et seguiré llegint.

Una abraçada,
AtzaVaRa

Bó, molt bó, el relat.
Ben escrit, ritme, diàlegs, tensió, tempus, potser poliria o canviaria algunes paraules pero de veritat que ets molt bona relataire

simplement me fa molta il.lusio veure un relat amb el meu nom, ja que no es gaire comu!!!

jo si que n'estic de perplexe i de sobtat en veure que algú és capaç d'enllaçar les linies de marea coherent, mmm, la meva ment dispersa no m'ho permet. Encara més difícil fer un bon diàleg, que sembli verídic, i no es perdi. Mmm, estic parat i realment sorprés. No llegeixo gaires coses per damunt dels 3 minuts però he de reconèixer que sou uns artistes. Gràcies per la vostra dedicació. I prometo llegir-vos més sovint.

OhCapità.

corprenedor. Una realitat que tenim a la cantonada i que ens entestem a no veure. A no voler veure. Bé: de tant en tant hi donem un cop d'ull, i aleshores cridem a favor d'aquestes dones, en contra dels abusos i tot plegat... però això només quan toca.

És un relat, per altra banda, concís. L'espai de temps que transcorre en la narració és directament proporcional a l'espai de temps que dedica el lector a la seva lectura, i això ajuda, penso jo, a l'apropament.

I voldria remarcar-te una frase que m'ha agradat especialment: "Li comencen a rodolar llàgrimes galta avall i el blau dels seus ulls, que tants cops ha amagat rere les parpelles per no veure qui sospirava al seu damunt, es torna gris." No em preguntis per què, però aquesta imatge d'amagar el blau dels ulls rere les parpelles per no copsar la seva pròpia realitat... m'ha encisat. La trobo força aconseguida.

Res. Només agrair-te que em recomenessis aquest relat (o potser ho van fer per tu?... ja no ho recordo!) quan vaig demanar relats sobre "violència de gènere". Perquè aquí no hi ha la típica esbatussada... però això també és veritable violència.

Fins la propera.

Salut!

LLIBRE

PD.- Ei! No sé si ho has llegit al fòrum, però... que ja t'he posat rostre! Ja et recordo! He, he...

jejeje.

Això. Que aviam si em poses algún dia el teu primer 10.

Gràcies pels vostres comentaris (us asseguro que les puntuacions són el de menys, el que més m'agrada són això, comentaris!).

Una abraçada,

NinniN

Ja veig que el teu repertori literari és força elevat i de qualitat, ninnininnin. Jo treballo en un camp on toquem la violència domèstica i llegir sobre aquests temes, més si estan ben escrits i tenen caràcter (sí, em sembla que aquest relat té caràcter) em fa pensar. No poso deus perquè mai poso deus, però et felicito.

Biel.

No deixa indiferent.
És una realitat de la qual falta més consciència col·lectiva. És un relat emotiu que posa de manifest l'expoli de tantes i tantes vides humanes. Enganyades, ultratjades, empresonades i vexades.
Gràcies un cop més per posar sobre la taula un tema de rigorosíssima actualitat.
Una abraçada

Vicenç

Molt bé NinniN, és el tipus de relats que no et deixen indiferents en llegir-lo. M'encanten les narracions on els temes més tabus es toquen amb un realisme que fereix.
Moltes felicitats bonica!
Una abraçada!