L'empàtic IV (i últim): La mort de l'empàtic (O de com la Griselda, va matar a l'empàtic)

Un relat de: NinniN

Per primer cop en molt de temps, per aquelles dues ànimes en pena, s'havia obert una temporada de calma.
L'estar asseguts cada dia durant dues hores l'un al costat de l'altre en el més complet i absolut silenci, suposava per a tots dos una rutina deliciosa.

Ella, podia sentir-lo, com creia que ella no sentia res.
Ell, no es sentia vulnerable, al costat d'ella.

Cada dia, al tornar, la Griselda s'asseia a retallar revistes a la residència. Enganxava trossets menuts en un paper, que amagava, sense canviar l'expressió cada cop que alguna de les infermeres que en tenien cura amb tanta devoció a la residència, se li atansava.

La Griselda, havia pres la determinació de matar a l'empàtic.
Tot i que sabia que allò la deixaria orfe de l'únic company que l'havia fet riure per dins en la seva vida, creia que s'ho mereixia.
Precisament com agraïment, li havia de fer aquell regal.

Com cada matí, va arribar que ell ja l'esperava. Es van asseure de costat, i van contemplar la gent que passejava.
Ella, aquella noia embarassada a qui turmentava l'arribar a final de mes, i els incerts dolors d'un primer part.
Ell, aquella noia embarassada a qui li pesaven massa les cames per matinar tant d'hora i treballar cada dia vuit hores de peu en una botiga.
Ella, a aquell noi amb la galta inflada que baixava rambla avall i només pensava en aquell desgraciat que, desprès de prendre-li la xicota l'hi havia pegat un mastegot.
Ell, a aquell noi amb la galta inflada que baixava rambla avall i volia que el dentista li guarís el queixal corcat que el martiritzava.
Ella, a aquella criatura, de la que desconeixia el sexe, que plorava perquè tenia molta gana.
Ell, a aquella criatura, de la que desconeixia el sexe, que plorava perquè li feia mal la irritació dels bolquers.

I aquella rutina, que a ell se li feia més portable perquè creia, que sofrint ell, protegia a la desvalguda ànima de la seva amiga de tant dolor, i a ella, perquè li semblava divertit tot el que aquell "empàtic" creava per a ella, va arribar al seu final, tocant les dotze.

La Griselda, es va aixecar i va marxar. I l'empàtic, va romandre assegut, mentre la veia allunyar-se embadalit. Aquell dia, però, el banc, no estava vuit. Al seu costat, i havia un paper, doblegat irregularment, que de ben segur, li havia caigut a la Griselda.

Amb les mans tremoloses, va obrir-lo, i va veure unes files, irregulars, de lletres de tots colors, enganxades unes del dret i d'altres del revés.
Aquell paper, va suposar el final del seu dolor. Aquell paper, el va alliberar de totes les cadenes.
Aquell paper, li deixava tot ben clar: "TU NO L'ETS, L'EMPÀTIC".


Comentaris

  • Renoi amb la Griselda!!![Ofensiu]
    Naiade | 29-01-2009 | Valoració: 10

    Una quarta part ben dificultosa d'explicar i de la que n'has sortit airosa. M'ha agradat les maneres com cadascun d'ells capta el dolor de l'altre, s'aproximen, però capten diferents motius; un treball molt ben portat.
    Per un moment m'he pensat que el volia matar de veritat, el final m'ha alleugerit i fins hi tot emocionat, quin acte d'amor tan gran, alliberar al pobre empàtic de les seves penes, encara que això representi per ella prescindir dels pocs moments en que és feliç.
    La meva enhorabona per una quatrilogia tan original

    Una forta abraçada

  • 5e Aniversari[Ofensiu]
    Naiade | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Enigmàtic[Ofensiu]
    Shu Hua | 20-05-2005

    Ja sé que jo tinc històries ben poc clares, però aquesta no l'he acabat d'entendre. Vol dir que ella no és que el mati, sinó que li fa creure que no és empàtic i amb això ja el salva? Però sentirà igual el dolor dels altres, no? I com és que no ha sentit mai alegria i tendresa? També es senten, aquestes coses.
    Apart aquests raonaments, la història és original i emotiva i entenc que ens parla de la solitud humana, de la por a patir, del que ens costa entendre i expressar les nostres pròpies emocions.
    El que més m'ha agradat és el paràgraf on ell i ella expliquen els sentiments que els arriben i cadascú capta un sentiment diferent.
    Molt xulo, Ninin, felicitats pel teu empàtic.

    Glòria

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: