L'empàtic III: La Griselda abans de l'empàtic (O de com la Griselda va créixer en aquell seu món tant gris)

Un relat de: NinniN

La Griselda, sempre va ser una nena molt callada.

Tot i que sempre va evolucionar, excepte per la parla, d'una manera normal, ja va ser al primer any de l'escola, quan ella comptava amb tres anys, quan van notar que hi havia alguna cosa en ella que no rutllava.

Així que arribava a l'escola, esclatava a plorar, en silenci, però desconsoladament, i els pares, en plena desesperació, van deixar que no tornés a anar-hi.

A casa, no es comportava de manera gaire diferent. Plorava en silenci, i no deia res. Mai es va sentir de la seva gola, ni el més mínim so.

Desprès de fer-li infinites avaluacions mèdiques, que van descartar que patís cap retràs mental, ni cap mena de malaltía o malformació que li impedís desenvolupar la parla, els pares, la van portar a casa, i no van tornar a fer res per ella. El metge, els havia dit que no hi havia solució. Que la seva filla, havia de ser autista.

I és que la Griselda, sempre s'havia sentit molt desgraciada. De petita, plorava per les penes dels seus companys de classe, per la preocupació que la mestra sentia per ella, i per la desesperació que notava en els seus pares, per la desgràcia que havien tingut en concebre una filla muda, i totalment freda a cap estímul.

El fet de quedar recluïda a casa, no li va servir per gaire més, que per aguditzar el seu sentit. La percepció que tenia del dolor, era cada cop més gran, fins al punt de comprendre les misèries més tristes, i no ser capaç, per sí mateixa, de sentir res.

La única cosa que la confortava era seure al jardí, en un balancí de color blanc que li va comprar el seu pare, en descobrir com li agradava seure allà fora, i sentir com el sol li acariciava la pell. Allò, una mica, la reconfortava.

En anar creixent, i la percepció del dolor amb ella, va anar deixant-se anar per la desesperació, fins que un dia, en el que creia haver tocat fons, va sentir, per primera vegada, una sensació pròpia. La sensació de que havia de fer alguna cosa, allà tancada dins seu.
I la única cosa que podia fer, era educar-se a sí mateixa. Ensenyar-se a sentir menys el dolor alié que la pertorbava contínuament.
Perquè el dolor, sempre seria allà, i ella no hi podia fer res.

Aquella mena d'entrenament, va representar un gran esforç i revolució dins seu. Però, una mica, ho va aconseguir.

Els seus pares, però, s'havien fet vells, mentre ella lluitava contra el dolor dels demés. I per primera vegada, va comprendre, com el dolor d'un ésser proper, en el mal d'óssos de la seva mare, o l'avorriment infinit del seu pare en jubilar-se, l'afectava molt més que el dolor dels estranys.

Llavors, la van ingressar a la residència.
Quan hi va anar, ja estava preparada pel que hi trobaria. Perquè ja havia aconseguit dominar les sensacions. I el fet de compartir habitació amb una esquisofrènica que pensava durant cada minut del dia que la volien matar éssers del seu passat, no va alterar la seva actitud el més mínim.

En veure que la seva bona conducta no s'alterava al estar allà dins, li van deixar, cada dia, anar a fer una volteta. Els primers dies, ella sentia la mirada de la infermera que la seguia clavada al clatell. Però llavors, desprès d'unes setmanes, i en veure que sempre s'asseia sola al mateix banc, i que sempre tornava a l'hora que li tocava, va deixar de seguirla.

I uns anys desprès, per primer cop, va trobar el seu banc ocupat. I no ocupat per qualsevol, ocupat pel qui es feia anomenar "l'empàtic". I per primera vegada, el dolor d'algú, no se li va presentar com quelcom insofrible, sinó quelcom divertit i còmic.

Comentaris

  • Interessant ...[Ofensiu]
    Naiade | 29-01-2009

    ...retrat d'una vida tan desgraciada com la de la Griselda; a pesar de tot, és important el que aconsegueix la noia, educar-se a ella mateixa. I ara que passarà al trobar un ser tan afí com l'Empatic?..... vaig a llegir-ho.
    Una abraçada

  • 5e Aniversari[Ofensiu]
    Naiade | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Pensava que...[Ofensiu]
    Biel Martí | 26-05-2005

    Pensava que ja t'havia comentat, NinniN, però veig que ho vaig deixar per més endavant. Empàtic llegit, m'ha recordat una mica un personatge que es deia... El insensible, que li passa tot el contrari: el seu dolor es transmet als altres, és un llibre que és original, però no mata.

    Aquest empàtic em queia simpàtic, però la Griselda ho envia tot a la... Te'l comentaré per emili més endavant.

  • què difícil és criar un fill[Ofensiu]
    Shu Hua | 20-05-2005

    i que fàcil creure a un metge que et diu: no es pot fer res. Una mica més de comprensió i d'interès, i l'haurien pogut ajudar... crec.
    Griselda és un nom molt bonic, amb regust medieval.