Gaudir: quadern de vacances.

Ets molt generós amb el teu comentari....
Com t'estimo, David!!! Ets una gran gran, gran...persona!!!!

Recordo haver llegit A la residència de la platja, amb gust, vagarejant al principi d’integrar-me al web, però no havia aprofundit en altres treballs. He vist que fa més d’un any que no publiques res a RC. No sé quin important motiu t’ha obligat a deixar-nos orfes de la teva poesia i els teus relats, però és una llàstima per nosaltres. Espero que no triguis massa en obsequiar-nos de nou.
Moltes gràcies pel teu comentari a La nena trista. Venint d’un poeta com tu encara m’afalaga més.
Et deixo el meu comentari aquí perquè m’ha encantat. Venint de vacances encara es fa més entenedor i entranyable.

aquest que tu ens descrius! Un silenci acaronat de bells sons musicals, amb notes de natura.

Crec que tot i que ara visquis prop del mar, un magnífic entorn, sents també, molt endins, un gran encís pels camps, pels boscos, per les muntanyes...Perceps amb intensitat tot el seu encant.

Gràcies pel comentari, David, m´ha fet molta il.lusió conèixer una part del passat de Bigues.

Et continuaré llegint!

Pilar

M'ha agradat el teu poema, i sóc força selectiva pel que fa a poesia. No diré res sobre la seva qualitat perquè una pila de comentaris ja expressen molt bé el que et podria dir. Només vull afegir que "Gaudir: quadern de vacances" m'ha fet recordar la meva terra -tan lluny d'aquí, del Canadà- amb una enyorança punyent.
A la teva biografia, a la dreta del poema, dius: "el millor exemple de . . . com fer que una història carrinclona perduri per sempre en la memòria del públic". Justa la fusta! Molt encertat tant per pel.lícules com per literatura, ja que és més important com s'explica una història que no pas el tema per se. És clar que si a més a més el tema és original o interessant tindrem una gran obra artística.
Shaudin

M'agradat molt el teu Relat.
Jo he viscut uns anys a Sant Pol de Mar i he sentit el silenci del mar. O el mar i la seva comunicació en un to de silenci i moltes vegades acaparador. Felicitats.

Les vacances...aiixx!!!
Molt bona aquesta vena poètica teva!!!. Un poema ple de sons, els de la sang fluint i les pestanyes ballant davant la natura i la tranquila llum del no fer res.
Petons!!!!!!!!!!!!!!!!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Reitero el que he dit anteriorment però ara bé, això de que m' espiis per les nits amb el teu ull en el cim em fa tanta por que se'm desarrissa la melena. No podries mirar cap a un altre lloc quan estiguis a la meva cambra?? T'ho agrairia, sóc bastant poruga i, encara que m'agraden les emocions fortes, la sensació de terror no s'escau amb les meves preferències.
Encantada de conèixer-te i molts petons.

i he pogut comprovar que és cert i ben cert que ets un dels millors poetes del RC. No cal que et digui el perquè, ja t'ho han dit anteriorment. I si no t'havia llegit abans és perquè que la família de RC és tan gran que hom no pot abastar-la en tota la extensió. Enhorabona!

Una vegada que se m'ocorreix -"morrinya"?- visitar un antic conegut, me'l trobe fet tot un poetàs! Com suposava.
I no d'aquells que ho veuen tot negre, d'aquella espècie que es queixa de tot, no. Un cant al gaudi, a la natura; un cant al viure -sense por als 'maudits' cantaires-; un cant de 'repícam el colze'!!!
L'enhorabona. I salut i rebolica, sempre!

d'estiu.
"Dolce faire niente" i gaudir-ne.
Ben transmès.

que bonic.
Un poema preciós, molt ben escrit i ben treballat.
Ja ho saps, és l'estil que a mi m'agrada.
Núria

Arribo al teu poema en un moment adient per recordar l'estiu, aquell temps daurat i càlid, i les vacances, aquell parèntesi d'hores calmades, ara que setembre vençut ens ha portat la tardor, pintora de roig i marró, i ha propiciat el retorns a tantes coses... però no a l'oblit, que la memòria, pressa d'enyor, recorda. Recordar i tornar són gairebé peus d'un mateix pas.

He gaudit de la lectura: moltes gràcies!

Com a mostra de gratitud, t'envio una abraçada silenciosa que no vol interrompre res,
Unaquimera

... em transporta al meu lloc de silenci, i és que s'hi assembla tant que reconec les sensacions com a meves (gairebé totes).
He tingut una grata sorpresa al trobar-te, un altre tresor descobert.
Gràcies, seguiré fent visites.

Una abraçada.

I dius que tot és ficció? Tant si ho és com si no, m'agrada molt com escrius. Tens la capacitat de crear ambients i encarnar emocions veritables. Ha estat un plaer.

Per cert, està traduït al català Baudelaire ?
Si no és així ho podria intentar en francès, però el tinc bastant oblidat.

Una abraçada,

Xantalam

PD: Podries participar als reptes del fòrum, ens enrequiria la teva aportació