Una nouvinguda

Un relat de: David Gómez Simó
Quan la iaia Mercè va obrir la porta, l'Enric va prémer amb força la mà del seu Papa. Una riada de gent va entrar i va passar per davant d'ell sense veure'l. On és la petita? On està l'afortunada? I la nena? Preguntaven tots alhora. En el menjador, la Mama alletava al petit sac de plors que havia portat unes hores abans. Tothom volia veure-la i celebrar que havia arribat. Mentre el Papa li estirava el braç per què es fes una fotografia amb la germaneta, l'Enric va tenir clar que el seu regnat de tres anys havia acabat i que l'enemic viuria a casa seva.

Comentaris

  • reinat[Ofensiu]
    Imma Cauhé | 26-11-2014

    Un rei neix quan l'altre acaba, però segur que els dos acabarien sent princeps de la casa.

  • M’has arrencat un somriure[Ofensiu]

    M’has arrencat un somriure. Relat breu, brevíssim que retrata una realitat en mols cassos. Tal com diu l’Edgar més avall, tampoc és tan greu! Ara la manera d’explicar-ho és, com a mínim, enganxosa.
    —Joan—

  • Aquest sí que és curt![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 19-11-2014

    i és concís i va directe, amb poques paraules descrius un món immens, el final d'una dominació de tres anys, de tota una vida, i ara arriba la usurpadora. Ben trobat el relat!


    I felicitats, tot i que ja està a punt de finalitzar el dia, per molt anys! (Un cop més)

    Ferran

  • Molt bo![Ofensiu]

    I a mi aquest relat m'afecta i m'hi puc identificar molt, perquè jo també sóc germà gran. Però, tampoc és tanta desgràcia com ho pintes hahaha A pesar que a vegades sí que és veritat que anyores els temps de monarquia única. Moltes felicitats pel relat, estrenes el nou curs amb molta força! Ens anem llegint :)
    Edgar

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

90 Relats

457 Comentaris

120523 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares