En la mar com en el cinema.

Un relat de: David Gómez Simó
En Culdepalangana s'havia dormit entre les cuixes de la peixatera. Li agradava aquella dona que li acaronava els rinxols amb dits gruixuts i aspres. L'olor de mar que desprenia li portava records de quan la mare el rentava dins d'un gibrell a la porta de casa i els pescadors passaven amb els cabassos plens de peix per vendre'ls a la llotja. «Senyora, que al nen li quedarà el cul com una palangana! Què ja no cap aquí dins!», cridaven entre rialles. Ell, els mirava embadalit com si fossin l'Estiuart Granger i en Rober Tailor a Tots els germans eren valents.

Així que podia fugir de les faldilles de la mare corria a la platja a tirar de les xarxes. No li feia fàstics a la feina, encara que no aixequés un pam de terra, i gaudia barrejant-se amb els homes fets en mil temporals. Per ells, veure aquell nen anant d'un lloc a l'altre era un estímul per animar el dia.

Amb els ulls plens de fantasies, en Culdepalangana era incapaç d'endevinar els sacrificis de la vida dels pescadors. Ell, tan sols hi veia peixos, xarxes i tresors. Balenes que passaven a prop de les petites barques, cuiners que cantaven als nens asseguts en la proa del vaixell. A l'Ann Blyth i els seus ulls d'ametlla i totes les meravelles que el mar amagava més enllà de l'horitzó.

Però el pare va canviar de feina. Un vent poc propici els va arrossegar terra endins on la remor de les onades quedava reservada al cinema de la parròquia i les estrelles havien deixat de ser la guia que el conduiria per camins sense traçar. Per això la peixatera, amb el seu perfum de bacallà en remull, i unes natges poderoses va esdevenir el port on amarrar els somnis d'infantesa.

Comentaris

  • molt ben escrit[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 31-12-2014 | Valoració: 10

    Puc sentir inclus l' olor, es precios

  • M'ha encantat![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 28-12-2014

    Has aconseguit una ambientació que es palpa i s'olora gràcies al reguitzell d'imatges on destaca aquest nen enmig dels adults que viuen del mar. I tant en la mar com en el cinema, més tard, en Culdepalangana sempre tindrà els seus records d'infantesa per reviure.
    Senzillament, m'ha encantat!

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 21-12-2014

    M'ha agradat el teu relat, David. Desprèn poesia i olor de mar.

  • Ben trobat[Ofensiu]

    Un relat molt ben fet! M'ha agradat molt. Felicitats

  • En el...[Ofensiu]
    AVERROIS | 09-12-2014 | Valoració: 10

    ...teu relat, he pogut olorar la mar i la seva remor. El moviment de les barques i el só de les gavines anant avui i avall. Quan un ha estat tant de temps a la vora de la mar, anar terra endins és com perdre la pprofunditat de les coses. Canviar el balu per el verd costa. Sempre recordo quan el meu avi m'explicava la primera impressió al veure la mar que mai havia vist ja que ell havia nascut terra endins.
    Una abraçada.

  • Curiós![Ofensiu]

    M'ha agradat molt com planteges la innocència de la criatura, respecte la feina de pescador, com de fora sembla quelcom senzill, aventurer, i com és en la realitat. Un relat ben encertat :)
    Edgar

  • La mar, tira[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 08-12-2014 | Valoració: 10

    I és que, realment, la mar tira molt. Comprenc que si de petit va viure entre pescadors li quedés aquest regust de peix que, ara, la peixetera li recorda tan bé. És un relat sensitiu, olfactiu, on la sensibilitat predomina totes les línies del text. Magnífic, David! Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

90 Relats

457 Comentaris

120522 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares