Carta al director d'un pare preocupat

Senyor Director,

sé que dirigir-me a vostè per escrit en lloc de venir a una entrevista no és el més adequat, però veien com van les coses al seu institut considero necessari que quedi constància escrita del que vinc a dir-li.

Ja sé que el meu fill no és el millor xicot del món. És jove i té la sang calenta, però si no el provoquessin constantment els altres nois de l'institut no es ficaria en tantes baralles. Com a professor de matemàtiques que és vostè, ja sabrà que estadísticament és impossible que un sol element sigui causa i efecte de tots els aldarulls posteriors. Així que no en vingui amb orgues dient que ell sempre hi està ficat. És evident que el provoquen, i així m'ho ha explicat ell.

El pitjor de tot és que aquesta tendència hagi arribat al professorat. O a cas en vol fer creure que la pregunta de l'examen de història, causant d'aquesta carta i de la meva reclamació, no va ser feta a posta per fer caure al meu fill? O és que davant la qüestió de qui va inventar el telègraf, si hi ha tres opcions: Alexandre Graham Bell, James Parkinson o Samuel Morse, el noi no havia de contestar per lògica la segona?

Que una professora carregada de prejudicis consideri una burla el que és una resposta carregada de sentit comú, és imperdonable. Per això li faig a mans aquesta carta i perquè en quedi constància també envio una còpia al departament d'ensenyament.

Ja s'atendrà a les conseqüències.

Atentament,

un pare emprenyat.