FÒBIA ALS EXAMENS

Un relat de: aurora marco arbonés

FÒBIA ALS EXAMENS

Ep, poca broma amb les fòbies, que són una cosa molt seriosa. I si no, pregunteu-li a servidora que, gestant de nou mesos i amb potes d'elefant, pujava, a peu, tres pisos i l'entresol carregada amb la compra, per por a quedar-se tancada a l' ascensor. Per tant, no seré pas jo qui se'n foti de l'anècdota que em porta a treure el cap per RC, després d'una temporadeta absent per excés de feina.
Quan un s'ha d'enfrontar amb un perill real o imaginari, presenta uns símptomes que no es poden pas evitar: sudoració excessiva, alteració del ritme cardíac, eriçament del pèl de la pell, mal d'estómac i ganes de vomitar i d'altres símptomes que fan trontollar l'equilibri normal de la persona.
Però no he entrat aquí per a escriure un tractat exhaustiu sobre les fòbies, sinó per a comentar una anècdota, proporcionada per una bona companya, (em nodreixo, com un paràsit, de les històries dels demés) que ha succeït en la seva escola. Un cop m'ho va contar, em vaig imaginar l'escena: una mare arriba a l'escola, demana per la professora i li lliura un certificat mèdic que diu més o menys així : L'alumna "fulanita de tal" no assistirà a classe els dies en que hi hagin proves, atès que ha estat diagnosticada com una persona fòbica als exàmens. Li prego que la consideri exempta d'aquests exercicis. Signat: "menganito de cual" Psicòleg."
Òndia, què fort! No penso fer cap judici de valor sobre la infeliç criatura, ja porta una creu prou feixuga, però ara pregunto jo: hi ha algú que no tingui fòbia als exàmens? A veure, que aixequi la mà. Doncs no veig que l'aixequi ningú. Perquè davant d'una prova de qualsevol tipus apareixen més o menys apaivagats els símptomes descrits anteriorment. Us en recordeu? les mans que et suen, el cor que batega com un ximplet, l'adrelina secretada per un tub etc., etc.
Llavors jo em pregunto: per què té tanta fòbia als exàmens la joveneta en qüestió? No serà que té uns pares exigents que l'esbronquen si les notes no són prou altes o suspèn? O no seran d'aquells pares que diuen "tu tranquil·la" però li fan un xantatge afectiu tipus " Els pares estaran molt contents si treus una bona nota"? O no serà que la nena és excessivament perfeccionista i vol tenir millor nota que les seves companyes i potser no té capacitat per a arribar-hi? Bé, ens podríem estar fent preguntes amb totes les combinacions possibles però el fet és que la nena ho passa fatal. I ara dic jo, no seria millor tractar la causa del problema enlloc d'evitar-lo?
La superprotecció que la nostra societat exerceix sobre el jovent ha arribat a tal extrem que ens hauríem de preguntar si aquí no hi ha alguna cosa que grinyola. Com es compagina aquest paternalisme amb la dificultat amb la que es trobarà quan hagi d'entrar al món del treball i s'hagi de barallar per a trobar una feina? La vida és un continu examen i hem d'enfrontar els reptes i no amagar el cap sota l'ala. Jo, que n'he vist de tots colors, crec que us en faríeu creus de la progressió que són capaços de seguir nanos amb serioses dificultats de tota mena. Posaré, com a exemple, el de una alumna que tremolava en dir la lliçó i avui en dia recita voluntàriament poemes en públic que ella mateixa escriu. Esclar que sempre resulta més fàcil aconseguir un certificat mèdic que dedicar temps a ajudar els fills en les dificultats. L'alumna, de la que parlava abans, va aconseguir superar-se per la perseverança pròpia i de la seva mare. I em vull també concedir el mèrit d'haver-li agafat la mà per infondre-li confiança i somriure mentre ella deia la lliçó bé o malament, tant se val.
La professora que em va contar la història tenia la temptació d'aportar un certificat mèdic conforme tenia fòbia a corregir exàmens. I dic jo, posats a fer, per què no em declaro fòbica a pagar els impostos? Seria una idea xupigaui! M'ho pensaré...


Comentaris

  • Bravo! Bravíssim![Ofensiu]
    Unaquimera | 15-12-2010 | Valoració: 10

    Una exposició digna d’estudi, de reflexió... i de punt de partida: potser jo també em declararé fòbica a segons què, mira per on, jajaja!

    L’he llegit d’una tirada, l’he rellegit en una altra, i després... l’he anat llegint a trossets, perquè hi ha més d’un fragment notable en aquest text, ple al mateix temps d’humor ( de bon humor, evidentment ), d’ironia ( de la fina ) i de sentit comú ( que diuen que és el menys comú dels sentits, com ja deus saber ).
    Encara més, jo afegiria que es detecta de seguida experiència de la vida en més d’una vessant, i un caràcter decidit i emprenedor, que no s’arruga a la primera de canvi, en cap vessant.

    Per tot plegat, rep la meva felicitació, tros d’autora!

    I rep una abraçada lliure d’impostos,
    Unaquimera

  • Tota la raó[Ofensiu]
    Dorian | 13-11-2009

    Els nens des dels cinc anys haurien de poder caçar el seu propi menjar amb les mans, l'edat legal de treball hauria de reduir-se als 10, el càstig físic permès y practicat, y haurien de viure des dels onze a cabanes als boscos per no molestar als adults estil Mowgli. Massa consentiment.

  • Phobos o l'ansietat desmesurada[Ofensiu]
    llamp! | 13-11-2009 | Valoració: 10

    Acabo d'entrar a la Vikipèdia a informar-me de les Fòbies. N'hi ha de tants tipus que hi ha una classificació de la A a la Z, de tants tipus de fòbies que existeixen.

    Jo sóc del tipus que tinc fòbia a les agulles que em treuen la sang. Puc sagnar i no em passa res, però quan em punxen per treure'm sang, sóc home desmaiat, em baixa la pressió mínima a 5 i perdo el coneixement. És així de dur.

    Parlant de Fòbies, no és un tema a frivolitzar, és molt seriós. Sovint, hi ha gent que no descobreix que pateix d'una fòbia fins que no es troba amb aquell objecte o en aquella situació, cosa que fa a la fòbia, un temor insospitat.

    L'ansietat que provoca una fòbia, per a mi, és equivalent a un transtorn per estrès post-traumàtic. És tant desmesurat, és tant imprevisible, que molts quedem sorpresos de veure la reacció de qui pateix la fòbia.

    I dit això, m'acomiado amb un:

    Fins després!

    llamp!

  • No és mala idea[Ofensiu]
    Viscalagent | 02-07-2009 | Valoració: 9

    No pagar impostos! Quin plaer més genial. S'acabaria el robatori descarat d'una gent que malgasta els nostres diners. Fem-ho?

  • Genial!!![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 29-05-2009 | Valoració: 10

    Genial i deliciós i , com tots els teus, per a sucar-hi pa.
    I qui no te fòbies? Jo afegiria a les teves, la fòbia a la hipocresia, a la prepotència i a la intolerància.
    No et cansis de escriure, Aurora.
    Un petó.
    Nonna_Carme

  • Benvolguda professora: [Ofensiu]
    josep casanovas olmos | 28-05-2009 | Valoració: 10


    Benvolguda professora:

    Som una família de tantes. Li escric aquesta carta perquè ens aconselli. Nosaltres també tremolem. Cada vegada que arriba una factura i cada vegada que el petit ens porta les notes. Tremolem també quan la feina escasseja i quan pensem en el futur.
    També tremolem quan ens en recordem que el túnel del metro ens passarà per sota de casa nostra. Tenim exactament els mateixos símptomes que vostè amb tanta sensatesa, descriu. Com podríem deixar de tremolar?

    Bromes a part, una vegada més torna vostè a posar el dit en la nafra. Els seus textos sempre donen que pensar i això és efectiu perquè si es pensa es raona i si es raona, s'encerta. El seu text és molt encertat i està escrit amb el domini de la senzillesa i del coneixement. Fòbies a part, no em queda més que felicitar-la i animar-la perquè segueixi instruint a tots aquells que com tants caminem desorientats.

  • JO TAMBÉ TINC FÒBIA ALS EXAMENS![Ofensiu]
    maricel | 27-05-2009

    pero de moment no he trobat cap certificat medic per evitar fer-los

  • Interessant!! El trobo un diamant en brut que es podria aprofitar millor... Jo penso!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 27-05-2009 | Valoració: 8

    Hola Aurora. Què tal van les coses per RC??

    He vingut a fer una ullada als teus relats, i casualment he escollit llegir aquest.

    Es nota que tens un talent en brut que es podria millorar. Ets bona, però aquest relat s'hauria hagut de millorar una mica.

    En tot cas, si li poso un 8 sobre 10, és perquè és un relat ben fet, encara que millorable. Si no, si hagués estat un mal relat, no li hauria posat cap nota... Està bé!!

    Tal vegada et podria donar alguna idea per a que posessis millores al teu relat. ¿T'agradaria? Si t'hi animes, ja saps...

    Estarem en contacte per RC. Segueix endavant i tingues molts ànims. I molta sort. No facis cas a les veus del desànim, que són molt poderoses. Endavant!!

    Salut i força al canut!!

  • crohnic | 27-05-2009 | Valoració: 10

    Realment jo també crec que tinc fòbia a pagar els impostos,... i a moltes més coses que no m'agraden gaire...
    Magnífic relat amb unes molt bones reflexions.

  • fòbia a ser responsable[Ofensiu]
    franz appa | 26-05-2009

    Quan he llegit l'anècdota central del teu text, el primer que he pensat és exactament el que a continuació reflexiones tu. Per què no es tracta la fòbia en lloc d'apartar-ne la víctima de la seva causa? Una causa que, com bé dius, és inevitable per a una persona que es vulgui manejar en la societat. No és que sigui un furibund partidari de la competitivitat, en absolut, però sí estic d'acord que d'aquí a fer-ne un gra massa de la sobreprotecció hi ha un enorme salt.
    Psicòlegs com el de la hist`ria que ens expliques són un magnífic exemple d'aquesta tendència nostra a evitar els conflictes diferint-los o traslladant-los a un àmbit posterior o allunyat, on no ens hàgim de jugar la nostra pròpia responsabilitat.
    Qui hauria examinat aquest psicòlge, per cert?
    Una abraçada,
    franz

  • Felicitats per la fotografia social tan[Ofensiu]
    Romy Ros | 25-05-2009 | Valoració: 10

    bona que fas dels estudiants fòbics i dels pares sobreprotectors que fan un flac favor als fills evitant tota mena de reptes a superar. Enhorabona per tornar a publicar, ja et trobavem a faltar... m'agrada el teu humor irònic i les teves fotos socials. Fins aviat!

  • Fobia a moltes coses...[Ofensiu]
    entortilligat | 21-05-2009 | Valoració: 10

    però, i la ADDICCIÓ als teus relats? Va, va, mestra, que ens tens una mica abandonats darrerament!

  • Esperava...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-05-2009 | Valoració: 10

    Esperava un altre relat dels teus, d'aquells que et fan somriure tota l'estona i no ha estat així. Ara bé, la teva punta d'ironia sobrevola tota la narració i, ens porta als lectors a connectar de totes totes amb les teves paraules.
    Fins al proper relat. No triguis!
    - Joan -

  • Fòbia a corregir els exàmens[Ofensiu]
    nuriagau | 17-05-2009 | Valoració: 10

    Jo vull que a mi em diagnostiquin fòbia a corregir exàmens. Realment em succeeixen els símptomes que tu mateixa descrius: "sudoració excessiva, alteració del ritme cardíac, eriçament del pèl de la pell, mal d'estómac i ganes de vomitar i d'altres símptomes que fan trontollar l'equilibri normal de la persona."

    Realment, tant tu com RC heu estat molt eficient en la publicació d'aquest text.

    Felicitats per aquest relat!

    Núria

Valoració mitja: 9.73

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

2645 Comentaris

211035 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.