Cercador
Fes-te'n esclau
Un relat de: Calderer- Compartir:
Calor, insomni. Juliol, Barcelona: xafogor, llençols rebregats i amarats de suor. Prega, un cop i un altre: el Pare Nostre, l'Ave Maria Ràpid, amb veu urgent, fins que les paraules perden sentit i es transformen en una lletania hipnòtica i tranquil·litzant. Però de tant en tant s'abalteix, el prec es torna automàtic i els pensaments s'envolen sols. Avui, embadalit, l'ha vista: amb el vestit tènue, transparent a contrallum. Li ha somrigut en passar i una flaire de noia fresca, de crema hidratant, de flors, d'aigua de mar l'ha envoltat.
Es regira, els llençols i el coixí estan calents, caldosos diria la mare. S'ha dutxat amb aigua freda, ha fet cent flexions: la son no ve i els pensaments divaguen. Bruts, pecaminosos. Que diria el pare si visqués? L'estarà veient des del cel? Es tapa, amb el llençol, ningú veurà l'erecció però ell la sent, present, bategant, impossible d'obviar.
S'adorm, un somni lleuger, inquiet: ella camina i el lleuger vestit s'envola amb cada passa, deixant a la vista una mica de carn de la cuixa, morena, suau, ferma; li somriu, insinuant-se amb els ulls.
Es desperta, trasbalsat. L'erecció persisteix, la sensibilitat d'aquella cosa impura i calenta és insuportable.
Consell, necessita consell i guia. Es lleva; com sempre damunt de l'escriptori hi ha la vella Bíblia de son pare. "Fill meu quan jo no hi sigui serà la teva guia. Consulta-la i obeeix-la. Fes-te'n esclau, que et sigui amo i guia".
Obre el fermall i fulleja el llibre a l'atzar, com li va ensenyar el pare. Tanca els ulls i posa el dit damunt d'un versicle:
Mateu 5: 27-30 Heu sentit que es va dir: No cometràs adulteri. Doncs, jo us dic que qualsevol que mira una dona per desitjar-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor.
Si l'ull dret t'és ocasió de pecat, arrenca-te'l i llença'l lluny de tu; et val més que es perdi un dels teus membres, que no pas que tot el teu cos acabi a l'infern. I, si la mà dreta t'és ocasió de pecat talla-te-la i llença-la lluny de tu; et val més perdre un dels teus membres que no pas tot el teu cos acabi a l'infern.
Un manament clar, categòric. La verga bategant i fastigosa apunta encara endavant. Ell se'n va a la cuina i comença a remenar el calaix dels ganivets.
Comentaris
-
Molt ben escrit[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 16-03-2009
amb el teu ritme peculiar de narrar, i amb el teu punt de vista neutre que fa més esgarrifós el relat, amb aquest final obert però evident, molt ben portat.
Felicitats!
Ferran -
Molt adient[Ofensiu]Romy Ros | 16-03-2009 | Valoració: 8
això de la biblia i l'esclavatge. Autènticament aclaparador final: el fanatisme te aquestes coses imprevisibles. Molt bon relat!
-
Ufff....[Ofensiu]Maria Clara Prat Roig | 25-01-2009
M'ha agradat però no he pogut reprimir una esgarrifança al final...
Està molt bé però, t'enganxa, és ràpid i àgil i et sorpren.
Gràcies pel comentari del meu conte "Avorriment", me n'alegro que t'hagi agradat.
Em comentes el tema de la trobada però no tinc cap informació, ni on és ni a quina hora, si em pots informar t'ho agraïria.
Arreveure
Clara -
El vas oferir en primícia al fòrum[Ofensiu]deòmises | 20-01-2009
abans que al Repte. En demanar ajuda sobre els versicles bíblics corresponents.
Tanmateix, no perd força la idea rellegida de nou en el repte i ara en el teu espai.
Felicitats, tocayo, i gràcies, d. -
Hola, amic[Ofensiu]brumari | 20-01-2009
M'ha agradat. Excel·lent la descripció de la noia, però encara més els neguits del protagonista.
Molt bona idea el recull de temes bíblics. Animat!
Sens dubte, si la humanitat fes cas d'aquest versicle de Mateu, qui més qui menys aniria per la vida mutilat.
Una abraçada
-
Aiiii![Ofensiu]T. Cargol | 20-01-2009
No fem broma amb les coses importants!
Arribats a aquest punt de frenètica obsessió, o bé hom cau en la tentació com diria en Serrat - ...vencer la tentació sucumbint de ple en els seus braços!... - o potser si que li seria útil al protagonista la doctrina tura: capar-se, si, però per via medicamentosa que és més indolora que el ganivet o les estisores de podar!
l´Autor
44 Relats
275 Comentaris
92966 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Amb el meu primer relat vaig guanyar el premi Francesc Candel 2007, aquest fet em va animar tant que escriure s'ha convertit en una afició gairebé obsessiva.Altres premis : Francesc Candel 2008; Palau de Plegamans 2008, 2n premi; Ateneu Domingo Fins de Montcada i Reixac 2009, 1r i 2n premi
A data d'avui (octubre de 2010) tinc dos llibres col·lectius de contes publicats:
EL NOSTRE FANTASMA. Premi Victor Mora 2008. Editorial LaBusca.
MAI MÉS NO HE PASSEJAT PEL BULEVARD DE PONENT. 1r premi Miquel Arimany. 2010. Editorial LaBusca
El conte guanyador que dóna nom als dos llibres és meu.
També he participat en els reculls HISTÒRIES DE FANTASMES i HISTÒRIES PER A LLEGIR AMB UNA SOLA MÀ publicats a partir de reptes d'aquesta pàgina.
I un llibre en solitari:
TRETZE HISTÒRIES ENTRE INSÒLITES I FANTÀSTIQUES. Premi Armand Quintana 2009. 1r premi ex-aequo. Publicat per l'editorial Abadia de Montserrat. És un recull de contes en el que es barregen temàtiques fantàstiques amb la quotidianitat més banal. S'ha editat aquest octubre del 2010.
Per a qualsevol cosa (crítiques incloses) em podeu escriure a lluisjulian58@gmail.com
-------------
Rellegint l'autobiografia anterior, que vaig escriure fa un parell de setmanes, m'adono que no m'acaba d'agradar, que no acaba de descriure'm com a escriptor. Que encara que els premis i les publicacions són importants tampoc ho són tot. Què hi manca, doncs? Potser dir que m'he proposat una fita molt ambiciosa: escriure bé. O més ben dit, escriure tan bé com en sigui capaç. Aquesta ambició em porta a dedicar tot el meu temps lliure (molt escàs) a estudiar gramàtica, treballar el lèxic, pensar i escriure textos, repensar-los i reescriure'ls... llegir autors que em poden servir de model, llegir llibres de teoria literària o sobre narrativa.... una dedicació, doncs, molt estricta i exigent.
---------
Rellegeixo el que vaig afegir fa uns dies i m'adono que no l'acabo d'encertar. No és ben bé això. Els concursos, els premis, les publicacions són importants però no ho són tot. Les ganes de fer-ho bé, d'aprendre a escriure, de dominar la llengua tampoc és el més important. Hi manca alguna cosa en aquesta bio, alguna cosa que expliqui la meva dedicació i afició al tema, malgrat el poc temps que tinc. Potser és la necessitat d'expressar alguna cosa que porto dins? O potser és que les històries s'apoderen de mi i m'exigeixen que les treballi fins que es puguin llegir? O és el plaer que em produeix aconseguir que la història i la forma d'expressar-la es compaginin bellament?
----------
Setembre del 2016. Després d'uns anys de molta feina i de moltes obligacions familiars aconsegueixo acabar una novel·la històrica que em tenia "bloquejat". A partir d'octubre torno a escriure contes i microrelats amb ganes i il·lusió.